Els àcids grassos omega-3 són uns lípids essencials per al cos humà que l'home no pot sintetitzar i, per tant, ha d'incorporar-los al seu organisme a través de la dieta. Es poden trobar a tots els animals marins, sobretot a les espècies de peix blau, les quals emmagatzemen la major part dels lípids al muscle. L'omega-3 té uns efectes beneficiosos per a la nostra salut, dels quals cal destacar la disminució dels nivells de triglicèrids i colesterol, i en conseqüència, la reducció del risc de patir una malaltia cardiovascular. Alhora, el consum de peix també contribueix a reduir la probabilitat de patir certs tipus de càncers. Així mateix, s'han constatat d'altres efectes positius com ara la disminució dels símptomes depressius en adults, i d'asma i al•lèrgies respiratòries en nens. Per tots aquests motius, es recomana consumir peix, especialment el blau, com a mínim 2 o 3 cops per setmana.
La histamina és una molècula que es troba al nostre cos de manera natural tot i que en excés té efectes nocius. Les intoxicacions amb histamina es relacionen normalment amb el consum de peix, ja que aquest, un cop capturat i mort, pateix un ràpid deteriorament. A mesura que el peix es deteriora, la quantitat d'histamina present a la seva carn augmenta ja que aquesta és produïda pels microorganismes responsables de la descomposició. Si consumim peix en mal estat, l'augment de la concentració d'histamina a la nostra sang pot provocar una simptomatologia característica d'un procés al•lèrgic, és a dir, vòmits, diarrees, mal de cap, mareig, envermelliment de la pell, etc. Per tal d'evitar la intoxicació per histamina és imprescindible mantenir la cadena de fred des del moment de la captura del peix fins a que aquest arriba al consumidor. A casa nostra, la temperatura òptima per a conservar els productes pesquers és de 0ºC (±2ºC).
Els àcids grassos omega-3 són uns lípids essencials per al cos humà que l'home no pot sintetitzar i, per tant, ha d'incorporar-los al seu organisme a través de la dieta. Es poden trobar a tots els animals marins, sobretot a les espècies de peix blau, les quals emmagatzemen la major part dels lípids al muscle. L'omega-3 té uns efectes beneficiosos per a la nostra salut, dels quals cal destacar la disminució dels nivells de triglicèrids i colesterol, i en conseqüència, la reducció del risc de patir una malaltia cardiovascular. Alhora, el consum de peix també contribueix a reduir la probabilitat de patir certs tipus de càncers. Així mateix, s'han constatat d'altres efectes positius com ara la disminució dels símptomes depressius en adults, i d'asma i al•lèrgies respiratòries en nens. Per tots aquests motius, es recomana consumir peix, especialment el blau, com a mínim 2 o 3 cops per setmana.
L'anisakiosi és una malaltia provocada per un cuc paràsit anomenat Anisakis. Quasi tot el peix que trobem als mercats pot estar parasitat per aquest cuc. Quan el peix és pescat i es mor, aquests cucs s'enquisten a la seva carn on hi poden sobreviure durant molt de temps. Quan nosaltres consumim peix amb anisakis vius, aquests surten del seu quist i s'adhereixen al nostre estómac o budell. Això pot provocar dolors abdominals, vòmits i diarrees. Per evitar l'anisakiosi cal eviscerar i netejar el peix el més aviat possible. A l'hora de cuinar-lo, ens hem d'assegurar que tot el tall rebi una temperatura de, com a mínim, 60°C durant almenys 10 minuts. Si volem preparar plats de peix cru o poc cuinat, hem de congelar-lo abans a una temperatura de -20°C durant 24 hores.
Els àcids grassos omega-3 són uns lípids essencials per al cos humà que l'home no pot sintetitzar i, per tant, ha d'incorporar-los al seu organisme a través de la dieta. Es poden trobar a tots els animals marins, sobretot a les espècies de peix blau, les quals emmagatzemen la major part dels lípids al muscle. L'omega-3 té uns efectes beneficiosos per a la nostra salut, dels quals cal destacar la disminució dels nivells de triglicèrids i colesterol, i en conseqüència, la reducció del risc de patir una malaltia cardiovascular. Alhora, el consum de peix també contribueix a reduir la probabilitat de patir certs tipus de càncers. Així mateix, s'han constatat d'altres efectes positius com ara la disminució dels símptomes depressius en adults, i d'asma i al•lèrgies respiratòries en nens. Per tots aquests motius, es recomana consumir peix, especialment el blau, com a mínim 2 o 3 cops per setmana.
La histamina és una molècula que es troba al nostre cos de manera natural tot i que en excés té efectes nocius. Les intoxicacions amb histamina es relacionen normalment amb el consum de peix, ja que aquest, un cop capturat i mort, pateix un ràpid deteriorament. A mesura que el peix es deteriora, la quantitat d'histamina present a la seva carn augmenta ja que aquesta és produïda pels microorganismes responsables de la descomposició. Si consumim peix en mal estat, l'augment de la concentració d'histamina a la nostra sang pot provocar una simptomatologia característica d'un procés al•lèrgic, és a dir, vòmits, diarrees, mal de cap, mareig, envermelliment de la pell, etc. Per tal d'evitar la intoxicació per histamina és imprescindible mantenir la cadena de fred des del moment de la captura del peix fins a que aquest arriba al consumidor. A casa nostra, la temperatura òptima per a conservar els productes pesquers és de 0ºC (±2ºC).
Els àcids grassos omega-3 són uns lípids essencials per al cos humà que l'home no pot sintetitzar i, per tant, ha d'incorporar-los al seu organisme a través de la dieta. Es poden trobar a tots els animals marins, sobretot a les espècies de peix blau, les quals emmagatzemen la major part dels lípids al muscle. L'omega-3 té uns efectes beneficiosos per a la nostra salut, dels quals cal destacar la disminució dels nivells de triglicèrids i colesterol, i en conseqüència, la reducció del risc de patir una malaltia cardiovascular. Alhora, el consum de peix també contribueix a reduir la probabilitat de patir certs tipus de càncers. Així mateix, s'han constatat d'altres efectes positius com ara la disminució dels símptomes depressius en adults, i d'asma i al•lèrgies respiratòries en nens. Per tots aquests motius, es recomana consumir peix, especialment el blau, com a mínim 2 o 3 cops per setmana.
El mercuri és un metall pesant que a elevades concentracions és tòxic per a l'home. Aquest compost es pot trobar de manera natural al medi ambient, però determinades activitats industrials han fet que les emissions de mercuri a l'atmosfera augmentin fins a nivells crítics per a l'ésser humà. El mercuri, un cop a l'aire, precipita i cau als rius, mars i oceans on és absorbit per les algues. Aquestes són ingerides pels petits peixos herbívors i aquests, al seu torn, pels grans peixos carnívors. D'aquesta manera, la concentració de mercuri va augmentant a cada esglaó de la cadena alimentaria. Quan l'home consumeix peixos que són grans depredadors, corre el risc d'incorporar al seu organisme importants quantitats de mercuri. Això pot afectar la seva salut, sobretot, la dels nens ja que el mercuri té efectes nocius sobre el desenvolupament neurològic. Així doncs, les dones embarassades i els nens haurien d'eliminar o reduir el consum de peixos que siguin grans depredadors com la tonyina i l'emperador i menjar, en el seu lloc, altres espècies que es trobin al principi de la xarxa alimentària com la sardina i l'anxova.
La histamina és una molècula que es troba al nostre cos de manera natural tot i que en excés té efectes nocius. Les intoxicacions amb histamina es relacionen normalment amb el consum de peix, ja que aquest, un cop capturat i mort, pateix un ràpid deteriorament. A mesura que el peix es deteriora, la quantitat d'histamina present a la seva carn augmenta ja que aquesta és produïda pels microorganismes responsables de la descomposició. Si consumim peix en mal estat, l'augment de la concentració d'histamina a la nostra sang pot provocar una simptomatologia característica d'un procés al•lèrgic, és a dir, vòmits, diarrees, mal de cap, mareig, envermelliment de la pell, etc. Per tal d'evitar la intoxicació per histamina és imprescindible mantenir la cadena de fred des del moment de la captura del peix fins a que aquest arriba al consumidor. A casa nostra, la temperatura òptima per a conservar els productes pesquers és de 0ºC (±2ºC).
Els àcids grassos omega-3 són uns lípids essencials per al cos humà que l'home no pot sintetitzar i, per tant, ha d'incorporar-los al seu organisme a través de la dieta. Es poden trobar a tots els animals marins, sobretot a les espècies de peix blau, les quals emmagatzemen la major part dels lípids al muscle. L'omega-3 té uns efectes beneficiosos per a la nostra salut, dels quals cal destacar la disminució dels nivells de triglicèrids i colesterol, i en conseqüència, la reducció del risc de patir una malaltia cardiovascular. Alhora, el consum de peix també contribueix a reduir la probabilitat de patir certs tipus de càncers. Així mateix, s'han constatat d'altres efectes positius com ara la disminució dels símptomes depressius en adults, i d'asma i al•lèrgies respiratòries en nens. Per tots aquests motius, es recomana consumir peix, especialment el blau, com a mínim 2 o 3 cops per setmana.
El mercuri és un metall pesant que a elevades concentracions és tòxic per a l'home. Aquest compost es pot trobar de manera natural al medi ambient, però determinades activitats industrials han fet que les emissions de mercuri a l'atmosfera augmentin fins a nivells crítics per a l'ésser humà. El mercuri, un cop a l'aire, precipita i cau als rius, mars i oceans on és absorbit per les algues. Aquestes són ingerides pels petits peixos herbívors i aquests, al seu torn, pels grans peixos carnívors. D'aquesta manera, la concentració de mercuri va augmentant a cada esglaó de la cadena alimentaria. Quan l'home consumeix peixos que són grans depredadors, corre el risc d'incorporar al seu organisme importants quantitats de mercuri. Això pot afectar la seva salut, sobretot, la dels nens ja que el mercuri té efectes nocius sobre el desenvolupament neurològic. Així doncs, les dones embarassades i els nens haurien d'eliminar o reduir el consum de peixos que siguin grans depredadors com la tonyina i l'emperador i menjar, en el seu lloc, altres espècies que es trobin al principi de la xarxa alimentària com la sardina i l'anxova.
Els àcids grassos omega-3 són uns lípids essencials per al cos humà que l'home no pot sintetitzar i, per tant, ha d'incorporar-los al seu organisme a través de la dieta. Es poden trobar a tots els animals marins, sobretot a les espècies de peix blau, les quals emmagatzemen la major part dels lípids al muscle. L'omega-3 té uns efectes beneficiosos per a la nostra salut, dels quals cal destacar la disminució dels nivells de triglicèrids i colesterol, i en conseqüència, la reducció del risc de patir una malaltia cardiovascular. Alhora, el consum de peix també contribueix a reduir la probabilitat de patir certs tipus de càncers. Així mateix, s'han constatat d'altres efectes positius com ara la disminució dels símptomes depressius en adults, i d'asma i al•lèrgies respiratòries en nens. Per tots aquests motius, es recomana consumir peix, especialment el blau, com a mínim 2 o 3 cops per setmana.
L'anisakiosi és una malaltia provocada per un cuc paràsit anomenat Anisakis. Quasi tot el peix que trobem als mercats pot estar parasitat per aquest cuc. Quan el peix és pescat i es mor, aquests cucs s'enquisten a la seva carn on hi poden sobreviure durant molt de temps. Quan nosaltres consumim peix amb anisakis vius, aquests surten del seu quist i s'adhereixen al nostre estómac o budell. Això pot provocar dolors abdominals, vòmits i diarrees. Per evitar l'anisakiosi cal eviscerar i netejar el peix el més aviat possible. A l'hora de cuinar-lo, ens hem d'assegurar que tot el tall rebi una temperatura de, com a mínim, 60°C durant almenys 10 minuts. Si volem preparar plats de peix cru o poc cuinat, hem de congelar-lo abans a una temperatura de -20°C durant 24 hores.
Anàlisi dels lípids totals al laboratori
Actualment s’estan fent nombrosos estudis mèdics per avaluar l’eficàcia dels àcids grassos omega 3 en la prevenció de determinades malalties com la fibrosi quística i la demència, entre altres.
També es continua estudiant els efectes positius de la dieta mediterrània, rica en productes pesquers, sobre la salut dels consumidors.
S’està estudiant les espècies d’interès pesquer i els impactes que reben aquestes de l’home (sobretot de la pesca) per tal que els gestors pesquers tinguin les eines apropiades a fi de garantir la sostenibilitat de les pesqueries (i per tant de l’estoc d’omega 3 per a les futures generacions).
També s’està valorant el contingut lipídic i d’omega 3 de noves espècies i com varia aquest contingut en relació a diferents factors inherents a l’espècie en sí (reproducció, alimentació, etc), com aliens (temperatura de l’aigua, contaminació, etc).
També s’estan buscant fonts alternatives d’àcids grassos omega 3 com les algues, els microorganismes i les plantes.
En els darrers anys, gràcies a diferents estudis realitzats arreu del món, s’han produït avenços importants per entendre millor el mecanisme d’acció dels àcids grassos omega 3 sobre la salut cardiovascular i mental. A més, els nous estudis han aportat noves evidències sobre com els omega 3 contribueixen a reduir el risc cardiovascular i a prevenir malalties com el càncer de mama, o com poden contribuir a la prevenció o tractament de malalties mentals com són els trastorns psicòtics, la depressió o l’Alzheimer. Entre aquests estudis recents destaquem els següents (per a informació més detallada, consulteu l'apartat notícies):
Els àcids grassos omega-3 de cadena llarga són essencials per al correcte desenvolupament i funcionament neuronal. Els omega-3, com a components clau del teixit cerebral, tenen un paper fonamental en el desenvolupament i funció del cervell, i una mancança d’aquests àcids es relaciona amb una sèrie de malalties mentals al llarg de la vida, inclosa la esquizofrènia. Els resultats mostren que el tractament amb omega-3 va reduir tant el risc de progressió del trastorn psicòtic, com la morbiditat psiquiàtrica en general.
Font: Amminger, G. P., Schäfer, M. R., Schlögelhofer, M., Klier, C. M., & McGorry, P. D. (2015). Longer-term outcome in the prevention of psychotic disorders by the Vienna omega-3 study. Nature Communications, 6, 6–12. https://doi.org/10.1038/ncomms8934
S’ha descobert que les dones amb una major ingesta d’àcid eicosapentaenoic (EPA) i d’àcid docosahexaenoic (DHA),és a dir, d’àcids grassos omega-3 d’origen marí, presenten generalment un risc de patir càncer de mama menor en comparació amb aquelles n’ingereixen menys.
Font: Fabian, C. J., Kimler, B. F., & Hursting, S. D. (2015). Omega-3 fatty acids for breast cancer prevention and survivorship. Breast Cancer Research, 17(1), 1–11. https://doi.org/10.1186/s13058-015-0571-6
Un major nombre d’assajos epidemiològics suggereixen que la deficiència d’àcids grassos omega-3 pot estar relacionat amb trastorns en l’estat d’ànim, i que la suplementació amb aquests àcids grassos pot proporcionar noves opcions de tractament. Existeix l’evidència cada cop més gran que els omega-3 tenen un paper fonamental en la prevenció de la depressió
Font: Deacon, G., Kettle, C., Hayes, D., Dennis, C., & Tucci, J. (2017). Omega 3 polyunsaturated fatty acids and the treatment of depression. Critical Reviews in Food Science and Nutrition, 57(1), 212–223.
https://doi.org/10.1080/10408398.2013.876959
En aquest estudi es discuteix l’evidència recent dels efectes de l’EPA i DHA en el tractament de la depressió i l’Alzheimer, així com la seva possible acció sinèrgica en processos antiinflamatoris, antioxidants i neurotròfics del cervell. A més, també s’analitzen els mecanismes cel·lulars i moleculars pels quals l’EPA, el DHA o la seva combinació pot ser beneficiosa en la prevenció de malalties neurodegeneratives.
Font: Song, C., Shieh, C., Wu, Y., Kalueff, A., Gaikwad, S., & Su, K. (2015). SC. JPLR, (2016).
https://doi.org/10.1016/j.plipres.2015.12.003
Aquest estudi repassa els possibles mecanismes d’acció, com per exemple, el fet que aquests àcids grassos, entre altres funcions, modulen la funció dels canals iònics de la membrana cel·lular, com els canals de calci i sodi, que s’associa a la prevenció d’arítmies letals.
Font: Endo, J., Arita, M. 2016. Cardioprotective mechanism of omega-3 polyunsaturated fatty acids. Journal of Cardiology, 67 (1): 22-27. https://doi.org/10.1016/j.jjcc.2015.08.002
Com a conclusió de l’estudi, es pot dir que la inclusió de 100 grams de sardines 5 dies a la setmana durant 6 mesos en una dieta estàndard per a pacients amb diabetis de tipus 2 sense tractament no tindria repercussió en el control glucèmic i, a més, podria tenir efectes beneficiosos sobre el risc cardiovascular. A més, la amb aquesta dieta la composició de la flora intestinal d’aquests pacients va canviar.
Font: Balfegò, M., Canivell, S., Hanzu, F. A., Sala-Vila, A., Martínez-Medina, M., Murillo, S., … Gomis, R. (2016). Effects of sardine-enriched diet on metabolic control, inflammation and gut microbiota in drug-naïve patients with type 2 diabetes: A pilot randomized trial. Lipids in Health and Disease, 15(1), 1–11.
https://doi.org/10.1186/s12944-016-0245-0
La suplementació nutricional amb àcid grassos omega-3 de cadena llarga por ser beneficiosa per a l’estructura i bon funcionament del cervell. No obstant això, l’evidència experimental en individus sense demència és inconsistent. Aquest estudi proporciona una evidència experimental addicional de que l’omega-3 té efectes positius sobre les funcions cognitives en adults sans.
Font: Nadine, K. (2016). Impact of Omega-3 Fatty Acid Supplementation on Memory Functions in Healthy Older Adults, 51, 713–725.
https://doi.org/10.3233/JAD-150886
L’estudi conclou que ctualment les evidències recolzen la idea del consum d’almenys dues porcions de peix gras (ric amb omega 3) a la setmana com a patró d’una dieta saludable. La suplementació amb omega-3 és una alternativa raonable per a aquells que no consumeixen prou peix, tot i que el peix és la font més adient d’omega-3, ja que proporciona nutrients addicionals, alguns dels quals es consumeixen per sota dels llindars recomanables.
Font: Bowen, K. J., Harris, W. S., & Kris-Etherton, P. M. (2016). Omega-3 Fatty Acids and Cardiovascular Disease: Are There Benefits? Current Treatment Options in Cardiovascular Medicine, 18(11).
https://doi.org/10.1007/s11936-016-0487-1
Com a conclusions d’aquest estudi es pot dir que el desenvolupament relacionat amb les conductes cognitives, l’ansietat i el comportament social depèn, en gran mesura, de la disponibilitat d’àcids grassos omega-3. A més, els canvis neuroconductals induïts per l’alteració dels omega-3 estan estretament associats amb alteracions en la composició de la microbiota intestinal i inflamació, entre d’altres.
Font: Robertson, R. C., Seira Oriach, C., Murphy, K., Moloney, G. M., Cryan, J. F., Dinan, T. G., … Stanton, C. (2017). Omega-3 polyunsaturated fatty acids critically regulate behaviour and gut microbiota development in adolescence and adulthood. Brain, Behavior, and Immunity, 59, 21–37.
https://doi.org/10.1016/j.bbi.2016.07.145
Els resultats de l’anàlisi bibliogràfica indiquen un paper molt destacat dels omega-3 pel que fa a la prevenció del càncer en diverses etapes de la malaltia.També hi han estudis que informen que els omega-3 milloren la resposta immunològica, mantenen la massa muscular, milloren la qualitat de vida i la supervivència en general en pacients amb càncer colorectal i pancreàtic. Malgrat aquest resultats positius en relació als tipus de càncers esmentats anteriorment, encara hi han pocs estudis de la influència dels omega-3 en la prevenció i tractament del càncer d’esòfag.
Font: Eltweri, A. M., Thomas, A. L., Metcalfe, M., Calder, P. C., Dennison, A. R., & Bowrey, D. J. (2017). Potential applications of fish oils rich in omega-3 polyunsaturated fatty acids in the management of gastrointestinal cancer. Clinical Nutrition 2017 36(1):65-78
https://doi.org/10.1016/j.clnu.2016.01.007
Els resultats d’aquests estudis indiquen que l’EPA i el DHA poden estar associats amb una reducció del risc de patir cardiopaties coronàries i que el major benefici el tenen aquells pacients que presenten un alt risc de patir alguna malaltia coronària.
Font: Alexander, D. D., Miller, P. E., Elswyk, M. E. Van, & Kuratko, C. N. (2017). A Meta-Analysis of Randomized Controlled Trials and Prospective Cohort Studies of Eicosapentaenoic and Docosahexaenoic Long-Chain Omega-3 Fatty Acids and Coronary Heart Disease Risk. Mayo Clinic Proceedings, 92(1), 15–29.
https://doi.org/10.1016/j.mayocp.2016.10.018
Els assajos amb humans demostren el benefici potencial de la ingesta d’àcid grassos omega-3 en afeccions com l’artritis reumatoide i l’arteriosclerosi avançada. Els àcids grassos omega-3 intravenosos també poden tenir beneficis en la reducció d’inflamació en pacients en estat crític gràcies a la reducció de la inflamació. Les accions antiinflamatòries de l’EPA i DHA i els seus derivats són doncs de gran rellevància clínica.
Font: Calder, P. C. (2017). Omega-3 fatty acids and inflammatory processes: from molecules to man. Biochemical Society Transactions, 45(5), 1105–1115.
https://doi.org/10.1042/BST20160474
Aquest estudi indica que els omega-3 podrien ajudar a reduir els símptomes d’ansietat, no obstant això, es requereixen més estudis i investigacions futures en aquest camp.
Font: Su, K.-P., Tseng, P.-T., Lin, P.-Y., Okubo, R., Chen, T.-Y., Chen, Y.-W., & Matsuoka, Y. J. (2018). Association of Use of Omega-3 Polyunsaturated Fatty Acids With Changes in Severity of Anxiety Symptoms. JAMA Network Open, 1(5), e182327.
https://doi.org/10.1001/jamanetworkopen.2018.232