Els àcids grassos omega-3 són uns lípids essencials per al cos humà que l'home no pot sintetitzar i, per tant, ha d'incorporar-los al seu organisme a través de la dieta. Es poden trobar a tots els animals marins, sobretot a les espècies de peix blau, les quals emmagatzemen la major part dels lípids al muscle. L'omega-3 té uns efectes beneficiosos per a la nostra salut, dels quals cal destacar la disminució dels nivells de triglicèrids i colesterol, i en conseqüència, la reducció del risc de patir una malaltia cardiovascular. Alhora, el consum de peix també contribueix a reduir la probabilitat de patir certs tipus de càncers. Així mateix, s'han constatat d'altres efectes positius com ara la disminució dels símptomes depressius en adults, i d'asma i al•lèrgies respiratòries en nens. Per tots aquests motius, es recomana consumir peix, especialment el blau, com a mínim 2 o 3 cops per setmana.
La histamina és una molècula que es troba al nostre cos de manera natural tot i que en excés té efectes nocius. Les intoxicacions amb histamina es relacionen normalment amb el consum de peix, ja que aquest, un cop capturat i mort, pateix un ràpid deteriorament. A mesura que el peix es deteriora, la quantitat d'histamina present a la seva carn augmenta ja que aquesta és produïda pels microorganismes responsables de la descomposició. Si consumim peix en mal estat, l'augment de la concentració d'histamina a la nostra sang pot provocar una simptomatologia característica d'un procés al•lèrgic, és a dir, vòmits, diarrees, mal de cap, mareig, envermelliment de la pell, etc. Per tal d'evitar la intoxicació per histamina és imprescindible mantenir la cadena de fred des del moment de la captura del peix fins a que aquest arriba al consumidor. A casa nostra, la temperatura òptima per a conservar els productes pesquers és de 0ºC (±2ºC).
Els àcids grassos omega-3 són uns lípids essencials per al cos humà que l'home no pot sintetitzar i, per tant, ha d'incorporar-los al seu organisme a través de la dieta. Es poden trobar a tots els animals marins, sobretot a les espècies de peix blau, les quals emmagatzemen la major part dels lípids al muscle. L'omega-3 té uns efectes beneficiosos per a la nostra salut, dels quals cal destacar la disminució dels nivells de triglicèrids i colesterol, i en conseqüència, la reducció del risc de patir una malaltia cardiovascular. Alhora, el consum de peix també contribueix a reduir la probabilitat de patir certs tipus de càncers. Així mateix, s'han constatat d'altres efectes positius com ara la disminució dels símptomes depressius en adults, i d'asma i al•lèrgies respiratòries en nens. Per tots aquests motius, es recomana consumir peix, especialment el blau, com a mínim 2 o 3 cops per setmana.
L'anisakiosi és una malaltia provocada per un cuc paràsit anomenat Anisakis. Quasi tot el peix que trobem als mercats pot estar parasitat per aquest cuc. Quan el peix és pescat i es mor, aquests cucs s'enquisten a la seva carn on hi poden sobreviure durant molt de temps. Quan nosaltres consumim peix amb anisakis vius, aquests surten del seu quist i s'adhereixen al nostre estómac o budell. Això pot provocar dolors abdominals, vòmits i diarrees. Per evitar l'anisakiosi cal eviscerar i netejar el peix el més aviat possible. A l'hora de cuinar-lo, ens hem d'assegurar que tot el tall rebi una temperatura de, com a mínim, 60°C durant almenys 10 minuts. Si volem preparar plats de peix cru o poc cuinat, hem de congelar-lo abans a una temperatura de -20°C durant 24 hores.
Els àcids grassos omega-3 són uns lípids essencials per al cos humà que l'home no pot sintetitzar i, per tant, ha d'incorporar-los al seu organisme a través de la dieta. Es poden trobar a tots els animals marins, sobretot a les espècies de peix blau, les quals emmagatzemen la major part dels lípids al muscle. L'omega-3 té uns efectes beneficiosos per a la nostra salut, dels quals cal destacar la disminució dels nivells de triglicèrids i colesterol, i en conseqüència, la reducció del risc de patir una malaltia cardiovascular. Alhora, el consum de peix també contribueix a reduir la probabilitat de patir certs tipus de càncers. Així mateix, s'han constatat d'altres efectes positius com ara la disminució dels símptomes depressius en adults, i d'asma i al•lèrgies respiratòries en nens. Per tots aquests motius, es recomana consumir peix, especialment el blau, com a mínim 2 o 3 cops per setmana.
La histamina és una molècula que es troba al nostre cos de manera natural tot i que en excés té efectes nocius. Les intoxicacions amb histamina es relacionen normalment amb el consum de peix, ja que aquest, un cop capturat i mort, pateix un ràpid deteriorament. A mesura que el peix es deteriora, la quantitat d'histamina present a la seva carn augmenta ja que aquesta és produïda pels microorganismes responsables de la descomposició. Si consumim peix en mal estat, l'augment de la concentració d'histamina a la nostra sang pot provocar una simptomatologia característica d'un procés al•lèrgic, és a dir, vòmits, diarrees, mal de cap, mareig, envermelliment de la pell, etc. Per tal d'evitar la intoxicació per histamina és imprescindible mantenir la cadena de fred des del moment de la captura del peix fins a que aquest arriba al consumidor. A casa nostra, la temperatura òptima per a conservar els productes pesquers és de 0ºC (±2ºC).
Els àcids grassos omega-3 són uns lípids essencials per al cos humà que l'home no pot sintetitzar i, per tant, ha d'incorporar-los al seu organisme a través de la dieta. Es poden trobar a tots els animals marins, sobretot a les espècies de peix blau, les quals emmagatzemen la major part dels lípids al muscle. L'omega-3 té uns efectes beneficiosos per a la nostra salut, dels quals cal destacar la disminució dels nivells de triglicèrids i colesterol, i en conseqüència, la reducció del risc de patir una malaltia cardiovascular. Alhora, el consum de peix també contribueix a reduir la probabilitat de patir certs tipus de càncers. Així mateix, s'han constatat d'altres efectes positius com ara la disminució dels símptomes depressius en adults, i d'asma i al•lèrgies respiratòries en nens. Per tots aquests motius, es recomana consumir peix, especialment el blau, com a mínim 2 o 3 cops per setmana.
El mercuri és un metall pesant que a elevades concentracions és tòxic per a l'home. Aquest compost es pot trobar de manera natural al medi ambient, però determinades activitats industrials han fet que les emissions de mercuri a l'atmosfera augmentin fins a nivells crítics per a l'ésser humà. El mercuri, un cop a l'aire, precipita i cau als rius, mars i oceans on és absorbit per les algues. Aquestes són ingerides pels petits peixos herbívors i aquests, al seu torn, pels grans peixos carnívors. D'aquesta manera, la concentració de mercuri va augmentant a cada esglaó de la cadena alimentaria. Quan l'home consumeix peixos que són grans depredadors, corre el risc d'incorporar al seu organisme importants quantitats de mercuri. Això pot afectar la seva salut, sobretot, la dels nens ja que el mercuri té efectes nocius sobre el desenvolupament neurològic. Així doncs, les dones embarassades i els nens haurien d'eliminar o reduir el consum de peixos que siguin grans depredadors com la tonyina i l'emperador i menjar, en el seu lloc, altres espècies que es trobin al principi de la xarxa alimentària com la sardina i l'anxova.
La histamina és una molècula que es troba al nostre cos de manera natural tot i que en excés té efectes nocius. Les intoxicacions amb histamina es relacionen normalment amb el consum de peix, ja que aquest, un cop capturat i mort, pateix un ràpid deteriorament. A mesura que el peix es deteriora, la quantitat d'histamina present a la seva carn augmenta ja que aquesta és produïda pels microorganismes responsables de la descomposició. Si consumim peix en mal estat, l'augment de la concentració d'histamina a la nostra sang pot provocar una simptomatologia característica d'un procés al•lèrgic, és a dir, vòmits, diarrees, mal de cap, mareig, envermelliment de la pell, etc. Per tal d'evitar la intoxicació per histamina és imprescindible mantenir la cadena de fred des del moment de la captura del peix fins a que aquest arriba al consumidor. A casa nostra, la temperatura òptima per a conservar els productes pesquers és de 0ºC (±2ºC).
Els àcids grassos omega-3 són uns lípids essencials per al cos humà que l'home no pot sintetitzar i, per tant, ha d'incorporar-los al seu organisme a través de la dieta. Es poden trobar a tots els animals marins, sobretot a les espècies de peix blau, les quals emmagatzemen la major part dels lípids al muscle. L'omega-3 té uns efectes beneficiosos per a la nostra salut, dels quals cal destacar la disminució dels nivells de triglicèrids i colesterol, i en conseqüència, la reducció del risc de patir una malaltia cardiovascular. Alhora, el consum de peix també contribueix a reduir la probabilitat de patir certs tipus de càncers. Així mateix, s'han constatat d'altres efectes positius com ara la disminució dels símptomes depressius en adults, i d'asma i al•lèrgies respiratòries en nens. Per tots aquests motius, es recomana consumir peix, especialment el blau, com a mínim 2 o 3 cops per setmana.
El mercuri és un metall pesant que a elevades concentracions és tòxic per a l'home. Aquest compost es pot trobar de manera natural al medi ambient, però determinades activitats industrials han fet que les emissions de mercuri a l'atmosfera augmentin fins a nivells crítics per a l'ésser humà. El mercuri, un cop a l'aire, precipita i cau als rius, mars i oceans on és absorbit per les algues. Aquestes són ingerides pels petits peixos herbívors i aquests, al seu torn, pels grans peixos carnívors. D'aquesta manera, la concentració de mercuri va augmentant a cada esglaó de la cadena alimentaria. Quan l'home consumeix peixos que són grans depredadors, corre el risc d'incorporar al seu organisme importants quantitats de mercuri. Això pot afectar la seva salut, sobretot, la dels nens ja que el mercuri té efectes nocius sobre el desenvolupament neurològic. Així doncs, les dones embarassades i els nens haurien d'eliminar o reduir el consum de peixos que siguin grans depredadors com la tonyina i l'emperador i menjar, en el seu lloc, altres espècies que es trobin al principi de la xarxa alimentària com la sardina i l'anxova.
Els àcids grassos omega-3 són uns lípids essencials per al cos humà que l'home no pot sintetitzar i, per tant, ha d'incorporar-los al seu organisme a través de la dieta. Es poden trobar a tots els animals marins, sobretot a les espècies de peix blau, les quals emmagatzemen la major part dels lípids al muscle. L'omega-3 té uns efectes beneficiosos per a la nostra salut, dels quals cal destacar la disminució dels nivells de triglicèrids i colesterol, i en conseqüència, la reducció del risc de patir una malaltia cardiovascular. Alhora, el consum de peix també contribueix a reduir la probabilitat de patir certs tipus de càncers. Així mateix, s'han constatat d'altres efectes positius com ara la disminució dels símptomes depressius en adults, i d'asma i al•lèrgies respiratòries en nens. Per tots aquests motius, es recomana consumir peix, especialment el blau, com a mínim 2 o 3 cops per setmana.
L'anisakiosi és una malaltia provocada per un cuc paràsit anomenat Anisakis. Quasi tot el peix que trobem als mercats pot estar parasitat per aquest cuc. Quan el peix és pescat i es mor, aquests cucs s'enquisten a la seva carn on hi poden sobreviure durant molt de temps. Quan nosaltres consumim peix amb anisakis vius, aquests surten del seu quist i s'adhereixen al nostre estómac o budell. Això pot provocar dolors abdominals, vòmits i diarrees. Per evitar l'anisakiosi cal eviscerar i netejar el peix el més aviat possible. A l'hora de cuinar-lo, ens hem d'assegurar que tot el tall rebi una temperatura de, com a mínim, 60°C durant almenys 10 minuts. Si volem preparar plats de peix cru o poc cuinat, hem de congelar-lo abans a una temperatura de -20°C durant 24 hores.
Llaunes a PortLligat (SUBMON)
El mercuri és un element químic que forma part del grup anomenat “metalls pesants” i què és tòxic per als éssers humans a determinades concentracions. El mercuri es troba present de manera natural en el medi i en els organismes que hi viuen. Algunes activitats humanes com la combustió de combustibles fòssils sòlids o líquids (carbó, petroli i els seus derivats), la incineració de residus urbans i sanitaris; l’explotació de mines de mercuri, or i plata; la producció de clor i sosa càustica i l’activitat mateixa d’indústries que l’utilitzen per a obtenir productes finals, fan augmentar la concentració de mercuri a l’aire, i és aleshores quan aquest element esdevé tòxic per l’home. El mercuri emès a l’aire cau i s’acumula als rius i al mar, on les algues l’absorbeixen en forma de metilmercuri. El mercuri també arriba a mar a través dels aqüífers contaminats si aquestes aigües subterrànies connecten amb el mar. Aleshores els animals que s’alimenten d’aquestes algues incorporen el mercuri al seu cos, i aquest anirà passant de preses a predadors, cada cop en més concentració, a mesura que uns s’alimentin dels altres (aquest fenomen es coneix com a biomagnificació). Com que els homes es troben dalt de tot de la cadena tròfica, qualsevol mercuri present al mar i en els seus organismes s’acaba acumulant al nostre cos, que no el pot eliminar (per això la concentració de mercuri va augmentant a mesura que l’anem incorporant amb la dieta).
El mercuri, com tots els metalls pesants, és molt persistent. Un cop incorporat als teixits de plantes i animals entren a la cadena tròfica, i per tant als aliments, que constitueixen la principal via a través de les quals arriba a l’ésser humà.
A més del mercuri, altres metalls pesants com el coure, el zinc, el cadmi i el plom, també tòxics per a l’home, s’acumulen en els animals marins en diferents quantitats. Com que els aliments amb més concentració de mercuri són el productes pesquers, la ingesta dels quals constitueix la major via d’entrada d’aquest metall pesant al cos humà, aquesta web tracta específicament sobre el mercuri. A més, segons un estudi efectuat a Catalunya per l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària, de tots els metalls pesants, només la concentració de mercuri en determinades espècies supera els llindars de seguretat establerts.
Aproximadament una tercera part del mercuri alliberat al medi ambient té el seu origen en fenòmens naturals, com les erupcions volcàniques, la volatilització des de l’escorça terrestre o la mateixa erosió de les roques que el contenen. La resta (2/3 parts) és d’origen humà
La posidònia (Posidonia oceanica) és una bona indicadora de la contaminació del mar en metalls pesants ja què aquesta planta submarina (anomenada popularment alguer) que trobem a molts indrets de la costa mediterrània acumula els metalls als seus teixits durant dècades. També el musclo ho és, ja què en filtrar l’aigua de mar per alimentar-se, és un “acumulador” de totes les substàncies presents al mar, inclòs els metalls pesants.
Sinònims: metilmercuri, Hg