Bitoxines

Com afecten a la salut de les persones les biotoxines marines?

La ingesta de mol·luscs que continguin biotoxines (procedents de les algues que han ingerit per filtració) poden provocar intoxicacions alimentàries agudes que presenten simptomatologies molt diverses. Les més importants són les següents:

Intoxicació paralitzant (PSP):  deguda a determinats gèneres de dinoflagel·lats (Alexandrium, Gonyaulax,Gymnodinium)  productors d’unes toxines que provoquen paràlisi de les extremitats de la persona en un grau que depèn del tipus específic de toxina implicada, la quantitat ingerida i la capacitat per eliminar-la de cadascú.

Intoxicació diarreica (DSP): causada per les un tipus de toxines produïdes pels gèneres Dinophysis Prorocentrumi que ingerides amb els mol·luscs, provoquen símptomes gastrointestinals.

Intoxicació neurotòxica (NSP): produïda per un tipus de toxina de Karenia (Gymnodinium) breve, que pot provocar paràlisi lleugera dels membres, símptomes gastrointestinals i broncoespasme.

Intoxicació amnèsica (ASP):  produïda per una toxina que provoca alteracions digestives i en casos greus mareig, desorientació, pèrdua de memòria, alteracions respiratòries i coma. 

Històricament, diversos autors han descrit nombrosos episodis de proliferacions d’algues productores de biotoxines (a les costes atlàntiques gallegues sobretot) que coincidien amb la detecció de quantitats significatives de biotoxines en espècies marines que van des del musclo passant per diverses espècies d’altres cloïsses. A Catalunya es coneixen també episodis històrics i recurrents de marees roges a la costa tarragonina (1998, 2007) i a d’altres indrets del litoral. Entre els anys 1976-1981, la presència a les costes gallegues d’algues tòxiques microscòpiques es va associar a diversos successos d’intoxicació per consum de marisc que presumptament van causar més de 5000 casos de gastroenteritis a tot l’estat i que van marcar un abans i un després en la història de l’aqüicultura a Europa.

L’estadística epidemiològica a Espanya en relació el nombre de casos d’intoxicació produïts per biotoxines marines és, una vegada més, molt limitada. Des del punt de vista casuístic, durant el decurs del període 2003-2006 es van notificar a España 341 casos d’intoxicació alimentària per biotoxines procedents de peix i marisc en un total de 51 brots, més del 20% dels quals a Catalunya. Les toxines diarreiques DSP foren l’agent etiològic implicat en 3 dels brots i no es va descriure cap cas dePSP, ASP o NSP.

La diagnosi de les biointoxicacions es basa gairebé exclusivament en els símptomes i en la confirmació de consum recent de determinades espècies de marisc a la història clínica dels pacients. La detecció de la toxina en el malalt o en restes de l’aliment exigeix tècniques sofisticades no sempre a disposició dels laboratoris convencionals. En realitat, la diagnosi exacta del tipus d’enverinament per biotoxines no és necessària des de la perspectiva terapèutica donat que el tractament mèdic subsegüent tampoc no és específic.

Els mamífers marins  (balenes, dofins) també són víctimes de les biotoxines marines quan mengen preses contaminades per aquestes substàncies nocives, tal i com passa a l’home. Les biotoxines afecten el sistema neurològic dels mamífers marins provocant-los tremolors i desorientació, per la qual cosa poden morir.