-
Contingut d'àcids grassos omega-3
Els àcids grassos omega-3 són uns lípids essencials per al cos humà que l'home no pot sintetitzar i, per tant, ha d'incorporar-los al seu organisme a través de la dieta. Es poden trobar a tots els animals marins, sobretot a les espècies de peix blau, les quals emmagatzemen la major part dels lípids al muscle. L'omega-3 té uns efectes beneficiosos per a la nostra salut, dels quals cal destacar la disminució dels nivells de triglicèrids i colesterol, i en conseqüència, la reducció del risc de patir una malaltia cardiovascular. Alhora, el consum de peix també contribueix a reduir la probabilitat de patir certs tipus de càncers. Així mateix, s'han constatat d'altres efectes positius com ara la disminució dels símptomes depressius en adults, i d'asma i al•lèrgies respiratòries en nens. Per tots aquests motius, es recomana consumir peix, especialment el blau, com a mínim 2 o 3 cops per setmana.
Concentració d'histamina
La histamina és una molècula que es troba al nostre cos de manera natural tot i que en excés té efectes nocius. Les intoxicacions amb histamina es relacionen normalment amb el consum de peix, ja que aquest, un cop capturat i mort, pateix un ràpid deteriorament. A mesura que el peix es deteriora, la quantitat d'histamina present a la seva carn augmenta ja que aquesta és produïda pels microorganismes responsables de la descomposició. Si consumim peix en mal estat, l'augment de la concentració d'histamina a la nostra sang pot provocar una simptomatologia característica d'un procés al•lèrgic, és a dir, vòmits, diarrees, mal de cap, mareig, envermelliment de la pell, etc. Per tal d'evitar la intoxicació per histamina és imprescindible mantenir la cadena de fred des del moment de la captura del peix fins a que aquest arriba al consumidor. A casa nostra, la temperatura òptima per a conservar els productes pesquers és de 0ºC (±2ºC).
-
Contingut d'àcids grassos omega-3
Els àcids grassos omega-3 són uns lípids essencials per al cos humà que l'home no pot sintetitzar i, per tant, ha d'incorporar-los al seu organisme a través de la dieta. Es poden trobar a tots els animals marins, sobretot a les espècies de peix blau, les quals emmagatzemen la major part dels lípids al muscle. L'omega-3 té uns efectes beneficiosos per a la nostra salut, dels quals cal destacar la disminució dels nivells de triglicèrids i colesterol, i en conseqüència, la reducció del risc de patir una malaltia cardiovascular. Alhora, el consum de peix també contribueix a reduir la probabilitat de patir certs tipus de càncers. Així mateix, s'han constatat d'altres efectes positius com ara la disminució dels símptomes depressius en adults, i d'asma i al•lèrgies respiratòries en nens. Per tots aquests motius, es recomana consumir peix, especialment el blau, com a mínim 2 o 3 cops per setmana.
Presència d'Anisakis
L'anisakiosi és una malaltia provocada per un cuc paràsit anomenat Anisakis. Quasi tot el peix que trobem als mercats pot estar parasitat per aquest cuc. Quan el peix és pescat i es mor, aquests cucs s'enquisten a la seva carn on hi poden sobreviure durant molt de temps. Quan nosaltres consumim peix amb anisakis vius, aquests surten del seu quist i s'adhereixen al nostre estómac o budell. Això pot provocar dolors abdominals, vòmits i diarrees. Per evitar l'anisakiosi cal eviscerar i netejar el peix el més aviat possible. A l'hora de cuinar-lo, ens hem d'assegurar que tot el tall rebi una temperatura de, com a mínim, 60°C durant almenys 10 minuts. Si volem preparar plats de peix cru o poc cuinat, hem de congelar-lo abans a una temperatura de -20°C durant 24 hores.
-
Contingut d'àcids grassos omega-3
Els àcids grassos omega-3 són uns lípids essencials per al cos humà que l'home no pot sintetitzar i, per tant, ha d'incorporar-los al seu organisme a través de la dieta. Es poden trobar a tots els animals marins, sobretot a les espècies de peix blau, les quals emmagatzemen la major part dels lípids al muscle. L'omega-3 té uns efectes beneficiosos per a la nostra salut, dels quals cal destacar la disminució dels nivells de triglicèrids i colesterol, i en conseqüència, la reducció del risc de patir una malaltia cardiovascular. Alhora, el consum de peix també contribueix a reduir la probabilitat de patir certs tipus de càncers. Així mateix, s'han constatat d'altres efectes positius com ara la disminució dels símptomes depressius en adults, i d'asma i al•lèrgies respiratòries en nens. Per tots aquests motius, es recomana consumir peix, especialment el blau, com a mínim 2 o 3 cops per setmana.
Concentració d'histamina
La histamina és una molècula que es troba al nostre cos de manera natural tot i que en excés té efectes nocius. Les intoxicacions amb histamina es relacionen normalment amb el consum de peix, ja que aquest, un cop capturat i mort, pateix un ràpid deteriorament. A mesura que el peix es deteriora, la quantitat d'histamina present a la seva carn augmenta ja que aquesta és produïda pels microorganismes responsables de la descomposició. Si consumim peix en mal estat, l'augment de la concentració d'histamina a la nostra sang pot provocar una simptomatologia característica d'un procés al•lèrgic, és a dir, vòmits, diarrees, mal de cap, mareig, envermelliment de la pell, etc. Per tal d'evitar la intoxicació per histamina és imprescindible mantenir la cadena de fred des del moment de la captura del peix fins a que aquest arriba al consumidor. A casa nostra, la temperatura òptima per a conservar els productes pesquers és de 0ºC (±2ºC).
-
Contingut d'àcids grassos omega-3
Els àcids grassos omega-3 són uns lípids essencials per al cos humà que l'home no pot sintetitzar i, per tant, ha d'incorporar-los al seu organisme a través de la dieta. Es poden trobar a tots els animals marins, sobretot a les espècies de peix blau, les quals emmagatzemen la major part dels lípids al muscle. L'omega-3 té uns efectes beneficiosos per a la nostra salut, dels quals cal destacar la disminució dels nivells de triglicèrids i colesterol, i en conseqüència, la reducció del risc de patir una malaltia cardiovascular. Alhora, el consum de peix també contribueix a reduir la probabilitat de patir certs tipus de càncers. Així mateix, s'han constatat d'altres efectes positius com ara la disminució dels símptomes depressius en adults, i d'asma i al•lèrgies respiratòries en nens. Per tots aquests motius, es recomana consumir peix, especialment el blau, com a mínim 2 o 3 cops per setmana.
Contingut de mercuri
El mercuri és un metall pesant que a elevades concentracions és tòxic per a l'home. Aquest compost es pot trobar de manera natural al medi ambient, però determinades activitats industrials han fet que les emissions de mercuri a l'atmosfera augmentin fins a nivells crítics per a l'ésser humà. El mercuri, un cop a l'aire, precipita i cau als rius, mars i oceans on és absorbit per les algues. Aquestes són ingerides pels petits peixos herbívors i aquests, al seu torn, pels grans peixos carnívors. D'aquesta manera, la concentració de mercuri va augmentant a cada esglaó de la cadena alimentaria. Quan l'home consumeix peixos que són grans depredadors, corre el risc d'incorporar al seu organisme importants quantitats de mercuri. Això pot afectar la seva salut, sobretot, la dels nens ja que el mercuri té efectes nocius sobre el desenvolupament neurològic. Així doncs, les dones embarassades i els nens haurien d'eliminar o reduir el consum de peixos que siguin grans depredadors com la tonyina i l'emperador i menjar, en el seu lloc, altres espècies que es trobin al principi de la xarxa alimentària com la sardina i l'anxova.
Concentració d'histamina
La histamina és una molècula que es troba al nostre cos de manera natural tot i que en excés té efectes nocius. Les intoxicacions amb histamina es relacionen normalment amb el consum de peix, ja que aquest, un cop capturat i mort, pateix un ràpid deteriorament. A mesura que el peix es deteriora, la quantitat d'histamina present a la seva carn augmenta ja que aquesta és produïda pels microorganismes responsables de la descomposició. Si consumim peix en mal estat, l'augment de la concentració d'histamina a la nostra sang pot provocar una simptomatologia característica d'un procés al•lèrgic, és a dir, vòmits, diarrees, mal de cap, mareig, envermelliment de la pell, etc. Per tal d'evitar la intoxicació per histamina és imprescindible mantenir la cadena de fred des del moment de la captura del peix fins a que aquest arriba al consumidor. A casa nostra, la temperatura òptima per a conservar els productes pesquers és de 0ºC (±2ºC).
-
Contingut d'àcids grassos omega-3
Els àcids grassos omega-3 són uns lípids essencials per al cos humà que l'home no pot sintetitzar i, per tant, ha d'incorporar-los al seu organisme a través de la dieta. Es poden trobar a tots els animals marins, sobretot a les espècies de peix blau, les quals emmagatzemen la major part dels lípids al muscle. L'omega-3 té uns efectes beneficiosos per a la nostra salut, dels quals cal destacar la disminució dels nivells de triglicèrids i colesterol, i en conseqüència, la reducció del risc de patir una malaltia cardiovascular. Alhora, el consum de peix també contribueix a reduir la probabilitat de patir certs tipus de càncers. Així mateix, s'han constatat d'altres efectes positius com ara la disminució dels símptomes depressius en adults, i d'asma i al•lèrgies respiratòries en nens. Per tots aquests motius, es recomana consumir peix, especialment el blau, com a mínim 2 o 3 cops per setmana.
Contingut de mercuri
El mercuri és un metall pesant que a elevades concentracions és tòxic per a l'home. Aquest compost es pot trobar de manera natural al medi ambient, però determinades activitats industrials han fet que les emissions de mercuri a l'atmosfera augmentin fins a nivells crítics per a l'ésser humà. El mercuri, un cop a l'aire, precipita i cau als rius, mars i oceans on és absorbit per les algues. Aquestes són ingerides pels petits peixos herbívors i aquests, al seu torn, pels grans peixos carnívors. D'aquesta manera, la concentració de mercuri va augmentant a cada esglaó de la cadena alimentaria. Quan l'home consumeix peixos que són grans depredadors, corre el risc d'incorporar al seu organisme importants quantitats de mercuri. Això pot afectar la seva salut, sobretot, la dels nens ja que el mercuri té efectes nocius sobre el desenvolupament neurològic. Així doncs, les dones embarassades i els nens haurien d'eliminar o reduir el consum de peixos que siguin grans depredadors com la tonyina i l'emperador i menjar, en el seu lloc, altres espècies que es trobin al principi de la xarxa alimentària com la sardina i l'anxova.
-
Contingut d'àcids grassos omega-3
Els àcids grassos omega-3 són uns lípids essencials per al cos humà que l'home no pot sintetitzar i, per tant, ha d'incorporar-los al seu organisme a través de la dieta. Es poden trobar a tots els animals marins, sobretot a les espècies de peix blau, les quals emmagatzemen la major part dels lípids al muscle. L'omega-3 té uns efectes beneficiosos per a la nostra salut, dels quals cal destacar la disminució dels nivells de triglicèrids i colesterol, i en conseqüència, la reducció del risc de patir una malaltia cardiovascular. Alhora, el consum de peix també contribueix a reduir la probabilitat de patir certs tipus de càncers. Així mateix, s'han constatat d'altres efectes positius com ara la disminució dels símptomes depressius en adults, i d'asma i al•lèrgies respiratòries en nens. Per tots aquests motius, es recomana consumir peix, especialment el blau, com a mínim 2 o 3 cops per setmana.
Presència d'Anisakis
L'anisakiosi és una malaltia provocada per un cuc paràsit anomenat Anisakis. Quasi tot el peix que trobem als mercats pot estar parasitat per aquest cuc. Quan el peix és pescat i es mor, aquests cucs s'enquisten a la seva carn on hi poden sobreviure durant molt de temps. Quan nosaltres consumim peix amb anisakis vius, aquests surten del seu quist i s'adhereixen al nostre estómac o budell. Això pot provocar dolors abdominals, vòmits i diarrees. Per evitar l'anisakiosi cal eviscerar i netejar el peix el més aviat possible. A l'hora de cuinar-lo, ens hem d'assegurar que tot el tall rebi una temperatura de, com a mínim, 60°C durant almenys 10 minuts. Si volem preparar plats de peix cru o poc cuinat, hem de congelar-lo abans a una temperatura de -20°C durant 24 hores.
Bibliografia
RELEVANT SCIENTIFIC LITERATURE
Oceans and humans health
Bowen, R, Halborson, H. (2006). The oceans and human health. Marine Pollution Bulletin, 53:541-544.
Chivian, E. (2008). Biodiversity: it’s importance to human health. Chivian, E. (editor).
Fleming, L.E., Broad, K., Clement A. et al. (2006). Oceans and human health: Emerging public health risks in the marine environment. Marine Pollution Bulletin, 53:545-560.
Lloret, J. (2010). Human health benefits supplied by Mediterranean marine biodiversity. Marine Pollution Bulletin, 60 :1640-1646.
Melillo, J., Osvaldo, S. (2008). Ecosystem services. In: Chivian, E., Bernstein, A. (Eds.), Sustaining life: how human health depends on biodiversity. Oxford University Press, New York, US. 542 pp.
World Health Organization (2005). Ecosystems and human well-being. Millenium ecosystem Assessment. 63pp. Geneva, Switzerland.
Omega 3 fatty acids
Benetou, V., Trichopoulou, A., Orfanos P, et al. (2008). Conformity to traditional Mediterranean diet and cancer incidence: the Greek EPIC cohort. British Journal of Cancer, 99:191-195.
Benito, M.J., Veale, D.J., FitzGerald, O, et al. (2005). Synovial tissue inflammation in early and late osteoarthritis. Annals of the Rheumatic Diseases, 64:1263-1267.
Bethoux, J.P., Gentili, B. (1996). The Mediterranean Sea, coastal and deep-sea signatures of climatic and environmental changes. Journal of Marine Systems , 7:383-394.
Biltagi, M.A., Baset, A.A., Bassiouny, M., et al. (2009). Omega 3 fatty acids, vitamin C and Zn supplementation in asthmatic children: a randomized self-controlled study. Acta Paediatrica, 98(4):737-42.
Blunt, J.W,, Copp, B.R., Hu, W et al. (2008). Marine natural products. Natural Products Reports, 25:35–94.
Bosetti, C., Pelucchi, C., La Vecchia, C. (2009). Diet and cancer in Mediterranean countries: carbohydrates and fats. Public Health Nutrition, 12 (9A):1595-1600.
Bountziouka,
V. (2009). Long-Term Fish Intake Is Associated With Less Severe Depressive
Symptoms Among Elderly Men and Women. Journal of Aging and Health, 21 (6):864-880.
Chrysohoou, C., Panagiotakos, D.B., Pitsavos, C, et al. (2007).
Long-term fish consumption is associated with protection against arrhythmia in
healthy persons in a Mediterranean region - The ATTICA study. American
Journal of Clinical Nutrition, 85 (5):1385-1391.
De Lorgeril, M, Salen, P. (2007). Mediterranean diet and n-3 fatty acids in the prevention and treatment of cardiovascular disease. Journal of Cardiovascular Medicine, 8 (S 1):S38-S41.
Fung, T., Kathryn M., Rexrode, M, et al. (2009). Mediterranean Diet and Incidence of and Mortality From Coronary Heart Disease and Stroke in Women. Circulation, 119:1093-1100.
Imre, S., Saglik, S. (1998). Fatty acid composition and content cholesterol of some Turkish fish species. Turkish Journal of Chemistry, 22(4):321-324.
Itsiopoulos, C., Hodge, A., Kaimakamis, M. (2009). Can the Mediterranean diet prevent prostate cancer? Molecular Nutrition and Food Research, 53:227-239.
Jenkins, D., Sievenpiper, JL. Pauly, D., et al. (2009). Are dietary recommendations for the use of fish oils sustainable? Canadian Medical Association Journal, 180(6):633-637.
Mesías, M., Seiquer, I., Muñoz-Hoyos, A. et al. (2009). The beneficial effect of Mediterranean dietary patterns on dietary iron utilization in male adolescents aged 11-14 years. International Journal of Food Sciences and Nutrition, 60 (1):355-368.
Mozaffarian, D.; Rimm, E.B. (2006). Fish intake, contaminants, and human health: evaluating the risks and the benefits. JAMA, 296:1885-1899.
Olsen, S.F, Osterdal, ML, Salvig, J.D., et al. (2008). Fish oil intake compared with olive oil intake in late pregnancy and asthma in the offspring: 16 y of registry-based follow-up from a randomized controlled trial. American Journal of Clinical Nutrition, 88(1):167-75.
Ortega, R.M., (2006). Importance of functional foods in the Mediterranean diet. Public Health Nutrition, 9(8A):1136-1140.
Palomera, I., Olivar, M.P. Salat, J. et al. (2007). Small pelagic fish in the NW Mediterranean Sea: An ecological review Progress In Oceanography, 74 (2-3):377-396.
Saglik, S., Imre, S. (2001). ω 3-Fatty Acids in Some Fish Species from Turkey. Journal of food science, 66 (2):210-212.
Sánchez-Villegas, A., Delgado-Rodríguez, M., Alonso, A. et al. (2009). Association of the Mediterranean Dietary Pattern With the Incidence of Depression Archives General Psychiatry, 66(10):1090-1098.
Simopoulos, A. (2001).
The Mediterranean Diets: What Is So Special about the Diet of Greece? The
Scientific Evidence. Journal of Nutrition, 131:3065S-3073S.
Simopoulos, A. P.,
ed. (1999) Evolutionary aspects of nutrition and health: diet, exercise,
genetics and chronic disease. World Review of Nutrition and Dietetics, 84:1-146.
Sirot, V., Oseredczuk, M., Bemrah-Aouachria, N. et al. (2008). Lipid and fatty acid composition of fish and seafood consumed in France: CALIPSO study. Journal of Food Composition and Analysis, 21:8-16.
Sofi, F. (2009). The Mediterranean diet revisited: evidence of its effectiveness grows. Current Opinion in Cardiology, 24 (5):442-446.
Sofi, F., Abbate, R., Gensini, G.F., et al. (2008). Adherence to Mediterranean diet and health status: meta-analysis. British Medical Journal, 337-344.
Soriguer, F., Serna S, Valverde E, et al., (1997). Lipid, protein and caloric content of different Atlantic and Mediterranean fish, shellfish, and molluscs commonly eaten in the south of Spain. European Journal of Epidemiology, 13:451-463.
Stoll, B. A. (2002). n-3 Fatty acids and lipid peroxidation in breast cancer inhibition. British Journal of Nutrition, 87 ( 3):193-198.
Storelli, M.M. (2009). Intake of Essential Minerals and Metals via Consumption of Seafood from the Mediterranean Sea. Journal of Food Protection, 72 (5):1116-1120.
Surette, ME. (2008). The science behind dietary omega-3 fatty acids. Canadian Medical Association Journal, 178:177-80.
Tornaritis, M., Peraki, E., Georgulli, M. et al., (1993). Fatty acid composition and total fat content of eight species of Mediterranean fish. International Journal of Food Sciences and Nutrition. 45:135-139.
Trichopoulou, A., (2004). Traditional Mediterranean diet and longevity in the elderly: A review. Public Health Nutrition, 7:943-947.
Trichopoulou, A. (2001). Mediterranean diet: the past and the present Nutrition. Metabolism & Cardiovascular Diseases, 11(4):1-4.
Watkins, B.A.,, Lippman, H.E., Le Bouteiller, L. et al. (2001). Bioactive fatty acids: role in bone biology and bone cell function. Progress in Lipid Research , 40:125-148.
Willett, W.C., Sacks, F., Trichopoulou, A, et al. (1995). Mediterranean diet pyramid: a cultural model for healthy eating. American Journal of Clinical Nutrition, 61:1402s-1406s.
Willett, W.C. (2006). The Mediterranean diet: science and practice. Health Nutrition, 9:1a, 105-110, Cambridge University Press, 2/2006.
World Health Organization (2009a). WHO Facsheet num 317. http://www.who.int/mediacentre/factsheets/fs317/en/index.html
World Health Organization (2009b). WHO Facsheet num. 297. http://www.who.int/mediacentre/factsheets/fs297/en/index.html
Mercury and fish
Akearok, J.A., Hebert, C.E., Braune, B.M., Mallory, M.L. 2010. Inter- and intraclutch variation in egg mercury levels in marine bird species from the Canadian Arctic Science of The Total Environment 408, 4: 836-840
Bhavsar et al. (2010). Changes in Mercury Levels in Great Lakes Fish Between 1970s and 2007. Environmental Science & Technology, 2010; 44 (9).
Choi, A.L., Weihe, P., Budtz-Jørgensen, E., Jørgensen, P.J., Salonen, J.T., Tuomainen, T.-P., Murata, K., Nielsen, H.P., Petersen, M.S., Askham, J., and Grandjean, P., (2009). Methylmercury Exposure and Adverse Cardiovascular Effects in Faroese Whaling Men: Environmental Health Perspectives, 117(3):367-372.
Guallar E, Sanz-Gallardo I, van't Veer P, et al., (2002). Mercury, Fish Oils, and the Risk of Myocardial Infarction. New England Journal of Medicine, 347:1747-1754.
Kalay, M, Ay. O., Canli, M. (1999). Heavy Metal Concentrations in Fish Tissues from the Northeast Mediterranean Sea. Bulletin of Environmental Contamination and Toxicology, 63(5):673-681.
Knowles TG, Farrington D, Kestin SC. (2003). Mercury in UK imported fish
and shellfish and UK-farmed fish and their products. Food Addit Contam, 20(9):813-8.
Miramand, P., M. Lafaurie, S. W. Fowler, P. Lemaire, J. C. Guary and D. Bentley. (1996). Reproductive cycle and heavy metals in the organs of red mullet, Mullus barbatus (L.), from the northwestern Mediterranean. The Science of The Total Environment, 103(1):47-56.
Pompe-Gotal, P., Srebocan, E., Gomercic, H., Prevendar-Crnic, A. (2009) Mercury concentrations in the tissues of bottlenose dolphins (Tursiops truncatus) and striped dolphins (Stenella coeruloalba) stranded on the Croatian Adriatic coast. Veterinarni Medicina, 54(12): 598–604
Storelli MM, Stuffler RG, Marcotrigiano GO. (2002). Total and methylmercury residues in tuna fish from the Mediterranean Sea. Food Addit Contam, 19(8):715-20.
Storelli MM, Marcotrigiano GO. (2004). Content of mercury and cadmium in
fish (Thunnus alalunga) and cephalopods (Eledone moschata) from the
southeastern Mediterranean Sea. Food Addit Contam, 21(11):1051-6.
Salonen JT, Seppänen K, Nyyssönen K, Korpela H, Kauhanen J, Kantola M, Tuomilehto J, Esterbauer H, Tatzber F, Salonen R. (1995). Intake of mercury from fish, lipid peroxidation, and the risk of myocardial infarction and coronary, cardiovascular, and any death in eastern Finnish men. Circulation, 91:645-655.
Sunderland, M. (2007). Mercury Exposure from Domestic and Imported Estuarine and Marine Fish in the U.S. Seafood Market. Environmental Health Perspectives, 115(2).
Sunderland, E. M., D. P. Krabbenhoft, J. W. Moreau, S. A. Strode, and W. M. Landing. (2009). Mercury sources, distribution, and bioavailability in the North Pacific Ocean: Insights from data and models, Global Biogeochem. Cycles, 23, GB2010.
Weihe P, Grandjean P, Debes F, White R. 1996. Health implications for Faroe islanders of heavy metals and PCBs from pilot whales. Sci Total Environ. 186(1-2):141-8.
Zyadah M. and A. Chouikhi1. (1999). Heavy metal accumulation in Mullus barbatus, Merluccius merluccius and Boops boops fish from the Aegean Sea, Turkey. International Journal of Food Sciences and Nutrition, 50:429-434.
Fish parasites
Abollo, E., Gestal, C., Pascual, S. (2001). Anisakis infestation in marine fish and cephalopods from Galician waters: an updated perspective. Parasitology Research, 87:492-499.
Adroher, F. J., Valero, A., Ruiz-Valero, J., Iglesias, L. (1995). Larval anisakids (Nematoda: Ascaridoidea) in horse mackerel (Trachurus trachurus) from the fish market in Granada, Spain. Parasitology Research, 82:319-322.
Alvarez, MF; Aragort,
W; Leiro, JM, et al. (2006). Macroparasites of five species of ray (genus Raja) on the northwest coast of Spain. Diseases of Aquatic Organisms, 70: 93-100.
Akuffo, H., Linder, E., Ljungstrom, I., Wahlgren, M. (2003). Parasites of the colder climates. Taylor and Francis Group. New York.
Audicana, M.T, Kennedy, M.W. (2008). Anisakis simplex: from obscure infections worm to inducer of immune hypersensitivity. Clinical Microbiological Reviews, 21: 360-379.
Bernadi, C. (2009). Preliminary study on prevalence of larvae of Anisakidae family in European sea bass (Dicentrarchus labrax). Food Control, 20: 433-434.
Epe, C. (2009). Intestinal Nematodes: Biology and Control. Veterinary Clinics of North America-Small Animal Practice, 39: 1091-+
Fajallah, S., Merella, P., Ingrosso, S., Rotta, A., Slimane, B., Garippa G., Said K, Busi, M. (2008). Molecular evidence for the occurrence of Contracaecum rudolphii a (Nematoda: Anisakidae) in shag Phalacrocorax aristotelis (Linnaeus) (Aves: Phalacrocoracidae from Sardinia (western Mediterranean sea). Parasitology International, 57:437-440.
Faliex, E., S. Morand. (1994). Population dynamics of the metacercarial stage of the bucephalid trematode, Labratrema minimus (Stossich, 1887) from Salses-Leucate lagoon (France) during the cercarial shedding period. Journal of Helminthology 68:35–40.
Fumarola, L; Monno, R; Ierardi, E, et al. (2009). Anisakis pegreffi Etiological Agent of Gastric Infections in Two Italian Women. Foodborne Pathogens and Disease, 6: 1157-1159.
Gállego, J. (2001). Manual de parasitología: morfología y biología de los parásitos de interés sanitario. Ediciones de la Universidad de Barcelona. 533pp.
Kalay, M; Donmez, AE; Koyuncu, CE, et al. (2009). Seasonal variation of Hysterothylacium aduncum (Nematoda: Raphidascarididae) infestation in sparids fishes in the Northeast Mediterranean Sea. Turkish Journal of Veterinary & Animal Sciences, 33: 517-523.
Kijewska A., Rokicki J., Sitko J., Wegrzyn G. Ascaroidea. (2002) A simple DNA assay for identification of 11 species infecting marine and freshwater fish, mammals, and fish-eating birds. Experimental Parasitology, 101:35-39.
Mattiucci, S; Abaunza, P; Ramadori, L, et al. (2002). Anisakis spp. larvae (Nematoda: Anisakikae) as biological tags: Genetic markers and fish stocks implication. Conference Information: 10th International Congress of Parasitology (ICOPA X), AUG 04-09, 2002 Vancouver Canada. Proceedings of the 10th International Congress of Parasitology-ICOPA X: Symposia, Workshops and Contributed Papers, 223-227.
Osanz, A. (2001). Presencia de larvas de anisákidos (Nematoda: Ascaridoidea) en pescado de consumo capturado en la zona pesquera de Tarragona. Tesis Doctoral Universidad Autónoma de Barcelona. 142 pp.
Pelloux, H; Pinel, C; Ambroisethomas, P. (1992). Anisakidae larva – Detection in the fishs flesh and prevention of human anisakiasis. Médecine et Maladies Infectieuses, 22: 939-940.
Penas, DL; Ortiz, LMR; Palomeque, RD, et al. (2000). Study of 13 cases of anisakiasis in the province of Cordoba, Spain. Medicina Clínica, 114: 177-180.
Petithory, JC. (2007). New data on anisakiasis. Bulletin de l’Académie Nationale de Médecine, 191: 53-65.
Poulin, R., Chappell, L.H, eds. (2002). Parasites in Marine Systems. Parasitology, volume 142, supplement 2002. Cambridge University Press.
Rello, F. J., Valero, A; Adroher, F. J. (2008). Anisakid parasites of the pouting (Trisopterus luscus) from the Cantabrian Sea coast, Bay of Biscay, Spain. J Helminthol, 2:1-5.
Rello, F. J., Adroher, F. J., Benítez, R., Valero, A. (2009). The
fishing area as a possible indicator of the infection by anisakids in anchovies
(Engraulis encrasicolus) from southwestern Europe. International Journal
of Food Microbiology, 129:277-281.
Sanmartín, M. L, Quinteiro, P., Ubeira, F.M. (1989). Nematodes parasites of commercially important fish in W Spain. Dis Aquat Org, 7:75-77.
Valero, A., Mira, J., Pérez, R., Sanz, J. et al. (1992). Descripción de un caso de anisakiosis humana. Proceedings,
IX Reunión Científica APE,
León, Spain, 1-2 October, p 69.
Vidacek, S; de las Heras, C; Tejada, M. (2009). Quality of Fish Muscle Infected with Anisakis simplex. Food Science and Technology International, 15: 283-290.
Zhu X., D’Amelio S., Hu M., Paggi L., Gasser R.B. (2001). Electrophoretic detection of population variation within Contracaecum ogmorhini (Nematoda: Ascaridoidea: Anisakidae). Electrophoresis, 22:1930-1934.
Histamine in fish
Centro
Nacional de Epidemiologia. 20007. Boletin Epidemiológico Semanal. 2007 vol. 15
nº 12/133-144 ISSN: 1135 – 6286. Ministerio de Sanidad y Consumo.
Huss, H.H. 1999. Quality and changes in fresh fish”. FAO Fisheries
Technical Papers - T348.
Lehane, L., Olley, J. 2000. Histamine fish poisoning revisited. International Journal of Food Microbiology 58, 1-2: 1-37
Suzuki, S.2001. Potential Hazards in Cold-Smoked Fish: Biogenic Amines”. U. S. FDA CFSAN. 2001.
Other chemical contaminants
Bocio A, Domingo JL, Falcó G, Llobet JM. (2007). Concentrations of PCDD/PCDFs and PCBs in fish and seafood from the Catalan (Spain) market: Estimated human intake. Environ. Int., 33:170-175.
Domingo JL, Bocio A, Falcó G, Llobet JM. (2006). Exposure to PBDEs and PCDEs associated with the consumption of edible marine species. Environ. Sci. Technol., 40:4394-4399.
Domingo JL, Bocio A, Falcó G, Llobet JM. (2007). Benefits and risks of fish consumption. Part I. A quantitative analysis of the intake of omega-3 fatty acids and chemical contaminants. Toxicology, 230:219-226.
Domingo, J. L. (2007). Health risks arising from the dietary intake of chemical contaminants: a case study of the consumption of edible marine species in Catalonia, NE Spain. Contributions to Science, 3 (4): 459-468. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona. DOI: 10.2436/20.7010.01.22 ISSN: 1575-6343.
Falcó G, Llobet JM, Bocio A, Domingo JL. (2006). Daily intake of arsenic, cadmium, mercury and lead by consumption of edible marine species. J. Agric. Food Chem., 54:6106-6112.
Falcó G, Llobet JM, Bocio A, Nadal M, Domingo JL. (2006). Exposure to hexachlorobenzene through fish and seafood consumption in Catalonia, Spain. Organohalogen Compd., 68:1529-1531.
Llobet JM, Falcó G, Bocio A, Domingo JL. (2006). Exposure to polycyclic aromatic hydrocarbons through consumption of edible marine species. J. Food Prot., 69:2493-2499.
Llobet JM, Falcó G, Bocio A, Domingo JL. (2007). Human exposure to polychlorinated naphthalenes through the consumption of edible marine species. Chemosphere (NL), 66:1107-1113.
