Els àcids grassos omega-3 són uns lípids essencials per al cos humà que l'home no pot sintetitzar i, per tant, ha d'incorporar-los al seu organisme a través de la dieta. Es poden trobar a tots els animals marins, sobretot a les espècies de peix blau, les quals emmagatzemen la major part dels lípids al muscle. L'omega-3 té uns efectes beneficiosos per a la nostra salut, dels quals cal destacar la disminució dels nivells de triglicèrids i colesterol, i en conseqüència, la reducció del risc de patir una malaltia cardiovascular. Alhora, el consum de peix també contribueix a reduir la probabilitat de patir certs tipus de càncers. Així mateix, s'han constatat d'altres efectes positius com ara la disminució dels símptomes depressius en adults, i d'asma i al•lèrgies respiratòries en nens. Per tots aquests motius, es recomana consumir peix, especialment el blau, com a mínim 2 o 3 cops per setmana.
La histamina és una molècula que es troba al nostre cos de manera natural tot i que en excés té efectes nocius. Les intoxicacions amb histamina es relacionen normalment amb el consum de peix, ja que aquest, un cop capturat i mort, pateix un ràpid deteriorament. A mesura que el peix es deteriora, la quantitat d'histamina present a la seva carn augmenta ja que aquesta és produïda pels microorganismes responsables de la descomposició. Si consumim peix en mal estat, l'augment de la concentració d'histamina a la nostra sang pot provocar una simptomatologia característica d'un procés al•lèrgic, és a dir, vòmits, diarrees, mal de cap, mareig, envermelliment de la pell, etc. Per tal d'evitar la intoxicació per histamina és imprescindible mantenir la cadena de fred des del moment de la captura del peix fins a que aquest arriba al consumidor. A casa nostra, la temperatura òptima per a conservar els productes pesquers és de 0ºC (±2ºC).
Els àcids grassos omega-3 són uns lípids essencials per al cos humà que l'home no pot sintetitzar i, per tant, ha d'incorporar-los al seu organisme a través de la dieta. Es poden trobar a tots els animals marins, sobretot a les espècies de peix blau, les quals emmagatzemen la major part dels lípids al muscle. L'omega-3 té uns efectes beneficiosos per a la nostra salut, dels quals cal destacar la disminució dels nivells de triglicèrids i colesterol, i en conseqüència, la reducció del risc de patir una malaltia cardiovascular. Alhora, el consum de peix també contribueix a reduir la probabilitat de patir certs tipus de càncers. Així mateix, s'han constatat d'altres efectes positius com ara la disminució dels símptomes depressius en adults, i d'asma i al•lèrgies respiratòries en nens. Per tots aquests motius, es recomana consumir peix, especialment el blau, com a mínim 2 o 3 cops per setmana.
L'anisakiosi és una malaltia provocada per un cuc paràsit anomenat Anisakis. Quasi tot el peix que trobem als mercats pot estar parasitat per aquest cuc. Quan el peix és pescat i es mor, aquests cucs s'enquisten a la seva carn on hi poden sobreviure durant molt de temps. Quan nosaltres consumim peix amb anisakis vius, aquests surten del seu quist i s'adhereixen al nostre estómac o budell. Això pot provocar dolors abdominals, vòmits i diarrees. Per evitar l'anisakiosi cal eviscerar i netejar el peix el més aviat possible. A l'hora de cuinar-lo, ens hem d'assegurar que tot el tall rebi una temperatura de, com a mínim, 60°C durant almenys 10 minuts. Si volem preparar plats de peix cru o poc cuinat, hem de congelar-lo abans a una temperatura de -20°C durant 24 hores.
Els àcids grassos omega-3 són uns lípids essencials per al cos humà que l'home no pot sintetitzar i, per tant, ha d'incorporar-los al seu organisme a través de la dieta. Es poden trobar a tots els animals marins, sobretot a les espècies de peix blau, les quals emmagatzemen la major part dels lípids al muscle. L'omega-3 té uns efectes beneficiosos per a la nostra salut, dels quals cal destacar la disminució dels nivells de triglicèrids i colesterol, i en conseqüència, la reducció del risc de patir una malaltia cardiovascular. Alhora, el consum de peix també contribueix a reduir la probabilitat de patir certs tipus de càncers. Així mateix, s'han constatat d'altres efectes positius com ara la disminució dels símptomes depressius en adults, i d'asma i al•lèrgies respiratòries en nens. Per tots aquests motius, es recomana consumir peix, especialment el blau, com a mínim 2 o 3 cops per setmana.
La histamina és una molècula que es troba al nostre cos de manera natural tot i que en excés té efectes nocius. Les intoxicacions amb histamina es relacionen normalment amb el consum de peix, ja que aquest, un cop capturat i mort, pateix un ràpid deteriorament. A mesura que el peix es deteriora, la quantitat d'histamina present a la seva carn augmenta ja que aquesta és produïda pels microorganismes responsables de la descomposició. Si consumim peix en mal estat, l'augment de la concentració d'histamina a la nostra sang pot provocar una simptomatologia característica d'un procés al•lèrgic, és a dir, vòmits, diarrees, mal de cap, mareig, envermelliment de la pell, etc. Per tal d'evitar la intoxicació per histamina és imprescindible mantenir la cadena de fred des del moment de la captura del peix fins a que aquest arriba al consumidor. A casa nostra, la temperatura òptima per a conservar els productes pesquers és de 0ºC (±2ºC).
Els àcids grassos omega-3 són uns lípids essencials per al cos humà que l'home no pot sintetitzar i, per tant, ha d'incorporar-los al seu organisme a través de la dieta. Es poden trobar a tots els animals marins, sobretot a les espècies de peix blau, les quals emmagatzemen la major part dels lípids al muscle. L'omega-3 té uns efectes beneficiosos per a la nostra salut, dels quals cal destacar la disminució dels nivells de triglicèrids i colesterol, i en conseqüència, la reducció del risc de patir una malaltia cardiovascular. Alhora, el consum de peix també contribueix a reduir la probabilitat de patir certs tipus de càncers. Així mateix, s'han constatat d'altres efectes positius com ara la disminució dels símptomes depressius en adults, i d'asma i al•lèrgies respiratòries en nens. Per tots aquests motius, es recomana consumir peix, especialment el blau, com a mínim 2 o 3 cops per setmana.
El mercuri és un metall pesant que a elevades concentracions és tòxic per a l'home. Aquest compost es pot trobar de manera natural al medi ambient, però determinades activitats industrials han fet que les emissions de mercuri a l'atmosfera augmentin fins a nivells crítics per a l'ésser humà. El mercuri, un cop a l'aire, precipita i cau als rius, mars i oceans on és absorbit per les algues. Aquestes són ingerides pels petits peixos herbívors i aquests, al seu torn, pels grans peixos carnívors. D'aquesta manera, la concentració de mercuri va augmentant a cada esglaó de la cadena alimentaria. Quan l'home consumeix peixos que són grans depredadors, corre el risc d'incorporar al seu organisme importants quantitats de mercuri. Això pot afectar la seva salut, sobretot, la dels nens ja que el mercuri té efectes nocius sobre el desenvolupament neurològic. Així doncs, les dones embarassades i els nens haurien d'eliminar o reduir el consum de peixos que siguin grans depredadors com la tonyina i l'emperador i menjar, en el seu lloc, altres espècies que es trobin al principi de la xarxa alimentària com la sardina i l'anxova.
La histamina és una molècula que es troba al nostre cos de manera natural tot i que en excés té efectes nocius. Les intoxicacions amb histamina es relacionen normalment amb el consum de peix, ja que aquest, un cop capturat i mort, pateix un ràpid deteriorament. A mesura que el peix es deteriora, la quantitat d'histamina present a la seva carn augmenta ja que aquesta és produïda pels microorganismes responsables de la descomposició. Si consumim peix en mal estat, l'augment de la concentració d'histamina a la nostra sang pot provocar una simptomatologia característica d'un procés al•lèrgic, és a dir, vòmits, diarrees, mal de cap, mareig, envermelliment de la pell, etc. Per tal d'evitar la intoxicació per histamina és imprescindible mantenir la cadena de fred des del moment de la captura del peix fins a que aquest arriba al consumidor. A casa nostra, la temperatura òptima per a conservar els productes pesquers és de 0ºC (±2ºC).
Els àcids grassos omega-3 són uns lípids essencials per al cos humà que l'home no pot sintetitzar i, per tant, ha d'incorporar-los al seu organisme a través de la dieta. Es poden trobar a tots els animals marins, sobretot a les espècies de peix blau, les quals emmagatzemen la major part dels lípids al muscle. L'omega-3 té uns efectes beneficiosos per a la nostra salut, dels quals cal destacar la disminució dels nivells de triglicèrids i colesterol, i en conseqüència, la reducció del risc de patir una malaltia cardiovascular. Alhora, el consum de peix també contribueix a reduir la probabilitat de patir certs tipus de càncers. Així mateix, s'han constatat d'altres efectes positius com ara la disminució dels símptomes depressius en adults, i d'asma i al•lèrgies respiratòries en nens. Per tots aquests motius, es recomana consumir peix, especialment el blau, com a mínim 2 o 3 cops per setmana.
El mercuri és un metall pesant que a elevades concentracions és tòxic per a l'home. Aquest compost es pot trobar de manera natural al medi ambient, però determinades activitats industrials han fet que les emissions de mercuri a l'atmosfera augmentin fins a nivells crítics per a l'ésser humà. El mercuri, un cop a l'aire, precipita i cau als rius, mars i oceans on és absorbit per les algues. Aquestes són ingerides pels petits peixos herbívors i aquests, al seu torn, pels grans peixos carnívors. D'aquesta manera, la concentració de mercuri va augmentant a cada esglaó de la cadena alimentaria. Quan l'home consumeix peixos que són grans depredadors, corre el risc d'incorporar al seu organisme importants quantitats de mercuri. Això pot afectar la seva salut, sobretot, la dels nens ja que el mercuri té efectes nocius sobre el desenvolupament neurològic. Així doncs, les dones embarassades i els nens haurien d'eliminar o reduir el consum de peixos que siguin grans depredadors com la tonyina i l'emperador i menjar, en el seu lloc, altres espècies que es trobin al principi de la xarxa alimentària com la sardina i l'anxova.
Els àcids grassos omega-3 són uns lípids essencials per al cos humà que l'home no pot sintetitzar i, per tant, ha d'incorporar-los al seu organisme a través de la dieta. Es poden trobar a tots els animals marins, sobretot a les espècies de peix blau, les quals emmagatzemen la major part dels lípids al muscle. L'omega-3 té uns efectes beneficiosos per a la nostra salut, dels quals cal destacar la disminució dels nivells de triglicèrids i colesterol, i en conseqüència, la reducció del risc de patir una malaltia cardiovascular. Alhora, el consum de peix també contribueix a reduir la probabilitat de patir certs tipus de càncers. Així mateix, s'han constatat d'altres efectes positius com ara la disminució dels símptomes depressius en adults, i d'asma i al•lèrgies respiratòries en nens. Per tots aquests motius, es recomana consumir peix, especialment el blau, com a mínim 2 o 3 cops per setmana.
L'anisakiosi és una malaltia provocada per un cuc paràsit anomenat Anisakis. Quasi tot el peix que trobem als mercats pot estar parasitat per aquest cuc. Quan el peix és pescat i es mor, aquests cucs s'enquisten a la seva carn on hi poden sobreviure durant molt de temps. Quan nosaltres consumim peix amb anisakis vius, aquests surten del seu quist i s'adhereixen al nostre estómac o budell. Això pot provocar dolors abdominals, vòmits i diarrees. Per evitar l'anisakiosi cal eviscerar i netejar el peix el més aviat possible. A l'hora de cuinar-lo, ens hem d'assegurar que tot el tall rebi una temperatura de, com a mínim, 60°C durant almenys 10 minuts. Si volem preparar plats de peix cru o poc cuinat, hem de congelar-lo abans a una temperatura de -20°C durant 24 hores.
Doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona (2000). Expert en biologia marina i pesquera. Investiga el impactes de factors mediambientals i de l’activitat pesquera sobre els recursos marins des d’una perspectiva multidisciplinar, dins l’especialitat “Oceans & Salut Humana”, integrant diferents disciplines: biologia i ecologia marina, oceanografia i climatologia, etnologia, medicina i veterinària. Ha treballat a diferents centres d’investigació nacionals (Universitat de Girona, CSIC) i a l’estranger (CNRS a França, Thünen Institute a Alemanya i NOAA-NMFS als Estats Units), gràcies a diferents contractes i beques de la Comissió Europea (programa Marie Curie), del govern català (FI) i del govern espanyol (programa Ramón y Cajal). És autor de prop de 100 publicacions, dels quals 40 articles SCI a més de capítols de llibre i llibres, entre els quals destaca un llibre de prestigi internacional sobre la salut dels peixos. Ha dirigit varis projectes nacionals i internacionals sobre la salut dels peixos i l’impacte de la pesca i del canvi climàtic en els recursos marins. Ha dirigit 3 tesis doctorals i 5 treballs de màster. Ha efectuat tasques d’avaluació científica i transferència de coneixements en diferents organismes nacionals i internacionals (ANEP, AGAE, ANR, STECF, FAO, Parc Natural de Cap de Creus, etc), així com nombroses tasques de divulgació científica.
Per a més informació: > Link
Llicenciada en Ciències Ambientals per la Universitat de Girona, va rebre el Premi Extraordinari de Titulació al millor expedient acadèmic de la seva promoció. Va cursar el màster en Medi Ambient de la UdG i va col·laborar, durant dos anys, amb una assessoria ambiental especialitzada en ecologia de peixos continentals. L'any 2010 va obtenir una beca FPI del Ministeri de Ciència i Innovació per tal de dur a terme la seva tesi doctoral en el marc d'un projecte d'investigació nacional. La seva recerca es centra en els efectes del parasitisme sobre la condició i el potencial reproductor dels peixos comercials.
Doctor en Ciències experimentals i sostenibilitat per la Universitat de Girona (2014). Llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses a Barcelona (2003) i havent cursat posteriorment un Màster en Medi Ambient en l’especialització de Biodiversitat (2007) a la Universitat de Girona. La seva trajectòria investigadora es centra principalment en els impactes biològics, ecològics i socioeconòmics de la pesca recreativa a les àrees marines protegides (AMPs) de la Mediterrània, tot realitzant paral•lelament projectes vinculats a l’esmentada activitat i a la seva gestió dins de les AMPs (principalment projectes vinculats a la Xarxa MedPAN i al projecte Life+INDEMARES, entre d’altres projectes directament relacionats amb el medi marí).
Doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona (1988), catedràtic de Medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona, cap de secció del Servei de Medicina Interna de l'Hospital del Mar de Barcelona (des de 1993) i coordinador de la Unitat de Lípids i Risc Vascular de l'Hospital Mar (des de1998). President de la Societat Espanyola d'Arteriosclerosi (maig 2010-juny 2012), director de 9 tesis doctorals; autor de 70 capítols de llibres i més de 200 articles en revistes científiques internacionals i nacionals indexades, i membre de diversos Consells Editorials de publicacions científiques. Ha presentat comunicacions científiques de manera continuada i ininterrompuda durant els últims 20 anys en els Congressos Nacionals i Internacionals de l'àmbit cardiovascular i ha estat professor i conferenciant convidat en més de 70 cursos i seminaris. Li han atorgat 6 premis
Doctor per la Universitat Rovira i Virgili (URV) 2005. Actualment és el Director de l’Àrea de Salut Ambiental i Avaluació de Riscos del Centre de Tecnologia Ambiental, Alimentària i Toxicològica de la URV, i investigador de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV). La seva recerca se centra en el control, la vigilància i la predicció dels efectes de la contaminació ambiental sobre la salut humana i el medi ambient. Expert en anàlisi química, avaluació de l'exposició i caracterització de riscos per metalls pesants, contaminants orgànics persistents (COP) i contaminants emergents, i en toxicologia alimentària i ecotoxicologia. Co-autor de prop d’un centenar d’articles científics peer-reviewed en revistes internacionals, i participant en un bon nombre de projectes nacionals i internacionals. Ha co-dirigit 5 tesis doctorals i actualment és editor associat de la revista Archives of Environmental Contamination and Toxicology.
Doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona (2004), Professor Associat de la Universitat de Barcelona (2009), Metge Especialista en Al·lergologia a l’Hospital Clínic de Barcelona (2005), Coordinador del Comitè d’Al·lèrgia a Aliments de la Sociedad Española de Alergia e Inmunología Clínica (2014), Metge Investigador de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (2008). Autor de més de 30 capítols de llibre i de 95 articles científics peer-reviewed en revistes internacionals. Ha presentat nombroses comunicacions científiques en Congressos Nacionals i Internacionals de l’àmbit de l’Al·lergologia i ha estat professor i conferenciant convidat en nombrosos cursos, simpòsiums i seminaris específics de l’àrea de l’al·lergologia.
Doctora en Biologia per la Universitat de Barcelona (1990). Actualment és Investigadora al Institut de Ciències del Mar (CSIC) de Barcelona i coordina el grup de recerca que estudia els efectes de la pesca a l’ecosistema bentònic. La seva línia d’investigació es centre en l’ecologia de comunitats bentòniques marines i l’impacta de les pesqueries sobre les comunitats i hàbitats; biodiversitat i protecció d’hàbitats; pesqueries i la seva gestió ecosistèmica; estudis faunístics i sistemàtics. Ha participat en més de 40 projectes de recerca nacionals i internacionals. És autora de més de 50 articles en revistes científiques internacionals (SCI), més de 30 en revistes no indexades i de divulgació científica, i de 15 capítols de llibres. Ha participat en més de 60 congressos internacionals i nacionals presentant comunicacions científiques. Ha dirigit 7 tesis doctoral i dues en curs, i tres treballs finals de màsters. Ha estat conferenciant convidada, ha impartit cursos com a docent de màsters i seminaris. Avaluadora ANEP, AGAUR, CSIC. Revisora de varies revistes científiques internacionals i Editora Científica de Scientia Marina, des de 2006. Participa en activitats de divulgació de la ciència.
Mola de peix (B. Mörker)
Salut i peix és una web que informa sobre els aspectes beneficiosos que la ingesta de peix té sobre la salut humana, així com dels principals riscos que eventualment aquesta ingesta porta associats. En aquest sentit, la web pretén conscienciar a la societat sobre la necessitat de mantenir uns ecosistemes marins sans i d’efectuar una pesca sostenible per tal de garantir la quantitat i la qualitat dels productes pesquers, de manera que aquests puguin continuar aportant beneficis per a la nostra salut i reduir els riscos. La web tracta bàsicament de les espècies pesqueres de la Mar Mediterrània.
Els continguts de la web es tracten de manera integrada i resumida, des d’una perspectiva científica. Així mateix, la web proporciona links on la persona interessada podrà obtenir més informació sobre els temes tractats (reportatges, documents científics i tècnics, institucions científiques, administració, etc).
Com a principals aspectes beneficiosos de consumir peixos, la web tracta dels àcids grassos omega-3 presents als animals marins. Com a principals riscos per a la salut procedents del consum de productes pesquers, la web parla del paràsit Anisakis, del mercuri, la histamina i les biotoxines marines, entre les principals substàncies nocives. La web també ens ensenya com la sobrepesca i la contaminació estan posant en perill aquests beneficis i fent augmentar els riscos, no només per a l’home sinó per a d’altres animals que configuren l’ecosistema marí.
La web es complementa amb un apartat dedicat a l’àmbit científic anomenat Scientia on es pot trobar informació sobre activitats científiques relacionades amb aquests temes i bibliografia científica (projectes d’investigació i workshops en què hi participa la UdG, articles publicats en anglès a revistes científiques especialitzades, etc).