Els àcids grassos omega-3 són uns lípids essencials per al cos humà que l'home no pot sintetitzar i, per tant, ha d'incorporar-los al seu organisme a través de la dieta. Es poden trobar a tots els animals marins, sobretot a les espècies de peix blau, les quals emmagatzemen la major part dels lípids al muscle. L'omega-3 té uns efectes beneficiosos per a la nostra salut, dels quals cal destacar la disminució dels nivells de triglicèrids i colesterol, i en conseqüència, la reducció del risc de patir una malaltia cardiovascular. Alhora, el consum de peix també contribueix a reduir la probabilitat de patir certs tipus de càncers. Així mateix, s'han constatat d'altres efectes positius com ara la disminució dels símptomes depressius en adults, i d'asma i al•lèrgies respiratòries en nens. Per tots aquests motius, es recomana consumir peix, especialment el blau, com a mínim 2 o 3 cops per setmana.
La histamina és una molècula que es troba al nostre cos de manera natural tot i que en excés té efectes nocius. Les intoxicacions amb histamina es relacionen normalment amb el consum de peix, ja que aquest, un cop capturat i mort, pateix un ràpid deteriorament. A mesura que el peix es deteriora, la quantitat d'histamina present a la seva carn augmenta ja que aquesta és produïda pels microorganismes responsables de la descomposició. Si consumim peix en mal estat, l'augment de la concentració d'histamina a la nostra sang pot provocar una simptomatologia característica d'un procés al•lèrgic, és a dir, vòmits, diarrees, mal de cap, mareig, envermelliment de la pell, etc. Per tal d'evitar la intoxicació per histamina és imprescindible mantenir la cadena de fred des del moment de la captura del peix fins a que aquest arriba al consumidor. A casa nostra, la temperatura òptima per a conservar els productes pesquers és de 0ºC (±2ºC).
Els àcids grassos omega-3 són uns lípids essencials per al cos humà que l'home no pot sintetitzar i, per tant, ha d'incorporar-los al seu organisme a través de la dieta. Es poden trobar a tots els animals marins, sobretot a les espècies de peix blau, les quals emmagatzemen la major part dels lípids al muscle. L'omega-3 té uns efectes beneficiosos per a la nostra salut, dels quals cal destacar la disminució dels nivells de triglicèrids i colesterol, i en conseqüència, la reducció del risc de patir una malaltia cardiovascular. Alhora, el consum de peix també contribueix a reduir la probabilitat de patir certs tipus de càncers. Així mateix, s'han constatat d'altres efectes positius com ara la disminució dels símptomes depressius en adults, i d'asma i al•lèrgies respiratòries en nens. Per tots aquests motius, es recomana consumir peix, especialment el blau, com a mínim 2 o 3 cops per setmana.
L'anisakiosi és una malaltia provocada per un cuc paràsit anomenat Anisakis. Quasi tot el peix que trobem als mercats pot estar parasitat per aquest cuc. Quan el peix és pescat i es mor, aquests cucs s'enquisten a la seva carn on hi poden sobreviure durant molt de temps. Quan nosaltres consumim peix amb anisakis vius, aquests surten del seu quist i s'adhereixen al nostre estómac o budell. Això pot provocar dolors abdominals, vòmits i diarrees. Per evitar l'anisakiosi cal eviscerar i netejar el peix el més aviat possible. A l'hora de cuinar-lo, ens hem d'assegurar que tot el tall rebi una temperatura de, com a mínim, 60°C durant almenys 10 minuts. Si volem preparar plats de peix cru o poc cuinat, hem de congelar-lo abans a una temperatura de -20°C durant 24 hores.
Els àcids grassos omega-3 són uns lípids essencials per al cos humà que l'home no pot sintetitzar i, per tant, ha d'incorporar-los al seu organisme a través de la dieta. Es poden trobar a tots els animals marins, sobretot a les espècies de peix blau, les quals emmagatzemen la major part dels lípids al muscle. L'omega-3 té uns efectes beneficiosos per a la nostra salut, dels quals cal destacar la disminució dels nivells de triglicèrids i colesterol, i en conseqüència, la reducció del risc de patir una malaltia cardiovascular. Alhora, el consum de peix també contribueix a reduir la probabilitat de patir certs tipus de càncers. Així mateix, s'han constatat d'altres efectes positius com ara la disminució dels símptomes depressius en adults, i d'asma i al•lèrgies respiratòries en nens. Per tots aquests motius, es recomana consumir peix, especialment el blau, com a mínim 2 o 3 cops per setmana.
La histamina és una molècula que es troba al nostre cos de manera natural tot i que en excés té efectes nocius. Les intoxicacions amb histamina es relacionen normalment amb el consum de peix, ja que aquest, un cop capturat i mort, pateix un ràpid deteriorament. A mesura que el peix es deteriora, la quantitat d'histamina present a la seva carn augmenta ja que aquesta és produïda pels microorganismes responsables de la descomposició. Si consumim peix en mal estat, l'augment de la concentració d'histamina a la nostra sang pot provocar una simptomatologia característica d'un procés al•lèrgic, és a dir, vòmits, diarrees, mal de cap, mareig, envermelliment de la pell, etc. Per tal d'evitar la intoxicació per histamina és imprescindible mantenir la cadena de fred des del moment de la captura del peix fins a que aquest arriba al consumidor. A casa nostra, la temperatura òptima per a conservar els productes pesquers és de 0ºC (±2ºC).
Els àcids grassos omega-3 són uns lípids essencials per al cos humà que l'home no pot sintetitzar i, per tant, ha d'incorporar-los al seu organisme a través de la dieta. Es poden trobar a tots els animals marins, sobretot a les espècies de peix blau, les quals emmagatzemen la major part dels lípids al muscle. L'omega-3 té uns efectes beneficiosos per a la nostra salut, dels quals cal destacar la disminució dels nivells de triglicèrids i colesterol, i en conseqüència, la reducció del risc de patir una malaltia cardiovascular. Alhora, el consum de peix també contribueix a reduir la probabilitat de patir certs tipus de càncers. Així mateix, s'han constatat d'altres efectes positius com ara la disminució dels símptomes depressius en adults, i d'asma i al•lèrgies respiratòries en nens. Per tots aquests motius, es recomana consumir peix, especialment el blau, com a mínim 2 o 3 cops per setmana.
El mercuri és un metall pesant que a elevades concentracions és tòxic per a l'home. Aquest compost es pot trobar de manera natural al medi ambient, però determinades activitats industrials han fet que les emissions de mercuri a l'atmosfera augmentin fins a nivells crítics per a l'ésser humà. El mercuri, un cop a l'aire, precipita i cau als rius, mars i oceans on és absorbit per les algues. Aquestes són ingerides pels petits peixos herbívors i aquests, al seu torn, pels grans peixos carnívors. D'aquesta manera, la concentració de mercuri va augmentant a cada esglaó de la cadena alimentaria. Quan l'home consumeix peixos que són grans depredadors, corre el risc d'incorporar al seu organisme importants quantitats de mercuri. Això pot afectar la seva salut, sobretot, la dels nens ja que el mercuri té efectes nocius sobre el desenvolupament neurològic. Així doncs, les dones embarassades i els nens haurien d'eliminar o reduir el consum de peixos que siguin grans depredadors com la tonyina i l'emperador i menjar, en el seu lloc, altres espècies que es trobin al principi de la xarxa alimentària com la sardina i l'anxova.
La histamina és una molècula que es troba al nostre cos de manera natural tot i que en excés té efectes nocius. Les intoxicacions amb histamina es relacionen normalment amb el consum de peix, ja que aquest, un cop capturat i mort, pateix un ràpid deteriorament. A mesura que el peix es deteriora, la quantitat d'histamina present a la seva carn augmenta ja que aquesta és produïda pels microorganismes responsables de la descomposició. Si consumim peix en mal estat, l'augment de la concentració d'histamina a la nostra sang pot provocar una simptomatologia característica d'un procés al•lèrgic, és a dir, vòmits, diarrees, mal de cap, mareig, envermelliment de la pell, etc. Per tal d'evitar la intoxicació per histamina és imprescindible mantenir la cadena de fred des del moment de la captura del peix fins a que aquest arriba al consumidor. A casa nostra, la temperatura òptima per a conservar els productes pesquers és de 0ºC (±2ºC).
Els àcids grassos omega-3 són uns lípids essencials per al cos humà que l'home no pot sintetitzar i, per tant, ha d'incorporar-los al seu organisme a través de la dieta. Es poden trobar a tots els animals marins, sobretot a les espècies de peix blau, les quals emmagatzemen la major part dels lípids al muscle. L'omega-3 té uns efectes beneficiosos per a la nostra salut, dels quals cal destacar la disminució dels nivells de triglicèrids i colesterol, i en conseqüència, la reducció del risc de patir una malaltia cardiovascular. Alhora, el consum de peix també contribueix a reduir la probabilitat de patir certs tipus de càncers. Així mateix, s'han constatat d'altres efectes positius com ara la disminució dels símptomes depressius en adults, i d'asma i al•lèrgies respiratòries en nens. Per tots aquests motius, es recomana consumir peix, especialment el blau, com a mínim 2 o 3 cops per setmana.
El mercuri és un metall pesant que a elevades concentracions és tòxic per a l'home. Aquest compost es pot trobar de manera natural al medi ambient, però determinades activitats industrials han fet que les emissions de mercuri a l'atmosfera augmentin fins a nivells crítics per a l'ésser humà. El mercuri, un cop a l'aire, precipita i cau als rius, mars i oceans on és absorbit per les algues. Aquestes són ingerides pels petits peixos herbívors i aquests, al seu torn, pels grans peixos carnívors. D'aquesta manera, la concentració de mercuri va augmentant a cada esglaó de la cadena alimentaria. Quan l'home consumeix peixos que són grans depredadors, corre el risc d'incorporar al seu organisme importants quantitats de mercuri. Això pot afectar la seva salut, sobretot, la dels nens ja que el mercuri té efectes nocius sobre el desenvolupament neurològic. Així doncs, les dones embarassades i els nens haurien d'eliminar o reduir el consum de peixos que siguin grans depredadors com la tonyina i l'emperador i menjar, en el seu lloc, altres espècies que es trobin al principi de la xarxa alimentària com la sardina i l'anxova.
Els àcids grassos omega-3 són uns lípids essencials per al cos humà que l'home no pot sintetitzar i, per tant, ha d'incorporar-los al seu organisme a través de la dieta. Es poden trobar a tots els animals marins, sobretot a les espècies de peix blau, les quals emmagatzemen la major part dels lípids al muscle. L'omega-3 té uns efectes beneficiosos per a la nostra salut, dels quals cal destacar la disminució dels nivells de triglicèrids i colesterol, i en conseqüència, la reducció del risc de patir una malaltia cardiovascular. Alhora, el consum de peix també contribueix a reduir la probabilitat de patir certs tipus de càncers. Així mateix, s'han constatat d'altres efectes positius com ara la disminució dels símptomes depressius en adults, i d'asma i al•lèrgies respiratòries en nens. Per tots aquests motius, es recomana consumir peix, especialment el blau, com a mínim 2 o 3 cops per setmana.
L'anisakiosi és una malaltia provocada per un cuc paràsit anomenat Anisakis. Quasi tot el peix que trobem als mercats pot estar parasitat per aquest cuc. Quan el peix és pescat i es mor, aquests cucs s'enquisten a la seva carn on hi poden sobreviure durant molt de temps. Quan nosaltres consumim peix amb anisakis vius, aquests surten del seu quist i s'adhereixen al nostre estómac o budell. Això pot provocar dolors abdominals, vòmits i diarrees. Per evitar l'anisakiosi cal eviscerar i netejar el peix el més aviat possible. A l'hora de cuinar-lo, ens hem d'assegurar que tot el tall rebi una temperatura de, com a mínim, 60°C durant almenys 10 minuts. Si volem preparar plats de peix cru o poc cuinat, hem de congelar-lo abans a una temperatura de -20°C durant 24 hores.
Actualment, les àrees marines protegides (AMPs) ja no són considerades tan sols com un instrument de conservació de la biodiversitat, sinó també una eina bàsica per la gestió de les pesqueries que promouen la protecció de les poblacions de peixos a dins les reserves i la conseqüent exportació de les larves més enllà dels seus límits. Els gestors s’encarreguen d’establir diferents nivells de protecció en funció de les zones que integren aquestes àrees, com ara: les Reserves Parcials (on determinades arts de pesca professional o modalitats de pesca recreativa hi són restringides) o les Reserves Integrals (on qualsevol extracció de recursos hi és prohibida). Actualment existeixen més de 10.000 AMPs a nivell mundial (677 només a la Mediterrània) que contribueixen a la sostenibilitat dels recursos i els ecosistemes. És essencial però, que existeixi un ferm compromís de les parts afectades per tal d’assolir l’equilibri idoni que desemboqui en la sostenibilitat dels recursos a llarg termini: que l’administració es comprometi a adoptar mesures coherents i s’ocupi de fer-les complir; que els gestors de les AMPs centrin part dels seus esforços humans, de gestió i financers a aquest efecte, i a desenvolupar tasques informatives i d’educació ambiental; que els pescadors (ja siguin professionals o recreatius) tinguin bona predisposició en el compliment de la normativa vigent i que a més segueixin un propi codi moral lògic, construït a partir del coneixement i la educació.
Foto: escórpora a la reserva marina de Cap de Creus (Mediterrània nord-occidental)